Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nus veritable, n m

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Nus format pel cordó umbilical que, si és estirat, pot arribar a produir la mort fetal.
  • ca  nus vital de Flourens, n m
  • ca  node vital de Flourens, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definición
Regió circumscrita del triangle bulbar del sòl del quart ventricle, a la qual Flourens (1858) atribuí el control dels moviments respiratoris.
  • ca  nusinersèn, n m
  • es  nusinersén
  • fr  nusinersen
  • en  nusinersen
  • CAS  1258984-36-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Agent de producció de la proteïna de la supervivència de les motoneurones
  • ca  nutació, n f
  • es  nutación
  • fr  nutation
  • en  nutation
  • en  nutatory

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Acostament del promontori a la símfisi púbica, per rotació del sacre al voltant del seu eix transversal.

Nota

  • La denominació nutació prové del llatí nutatio 'vacil·lació, gronxament'.
  • ca  nutació, n f
  • es  nutación
  • fr  nutation
  • en  nutation
  • en  nutatory

Geriatria, Neurologia

Definición
Oscil·lació del cap, pròpia del tremolor senil.

Nota

  • La denominació nutació prové del llatí nutatio 'vacil·lació, gronxament'.
  • ca  vitamina, n f
  • ca  factor accessori, n m sin. compl.
  • ca  nutramina, n f sin. compl.
  • ca  substància accessòria dels aliments, n f sin. compl.
  • es  vitamina, n f
  • fr  vitamine, n f
  • en  vitamin, n

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Cadascuna de les substàncies orgàniques que, en petites quantitats, són essencials per al desenvolupament del metabolisme cel·lular. Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines i les han d'obtenir de la dieta, i si hi són en quantitat insuficient poden aparèixer malalties per carència, les avitaminosis. Inicialment foren designades amb les lletres de l'alfabet (A, B, C, D, etc.), denominacions que han anat essent substituïdes pels noms químics a mesura que ha estat precisada la corresponent composició.

Nota

  • La denominació nutramina es considera obsoleta.
  • ca  nutrici -ícia, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Endocrinologia i nutrició

Definición
Que nodreix.
  • ca  nutrició, n f
  • ca  trèpsia, n f sin. compl.
  • es  nutrición
  • fr  nutrition
  • en  nutrition

Endocrinologia i nutrició

Definición
Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.

Nota

  • La denominació trèpsia prové del grec thrépsis.
  • ca  nutrició, n f
  • es  nutrición, n f
  • fr  nutrition, n f
  • en  nutrition, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Ciència, relacionada amb la bromatologia, que estudia la relació entre els aliments i la salut referides a les necessitats de l'organisme i el metabolisme de les substàncies alimentoses, tant en els individus sans com en els malalts.

Nota

  • Les necessitats calòriques són condicionades per la despesa energètica basal, per l'efecte tèrmic dels aliments i per l'activitat física, variable segons els individus, per bé que normalment produeix una despesa energètica d'1,4 vegades de la corresponent despesa energètica basal. La necessitat de proteïnes depèn de llur valor biològic, és a dir, del contingut d'aminoàcids essencials (aminoàcids no sintetitzables per l'organisme: histidina, isoleucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan, valina i leucina). L'estudi de les necessitats proteiques s'efectua mitjançant el balanç nitrogenat. Si l'aportació de proteïnes és superior a les necessitats de la síntesi proteica, llur excés no és emmagatzemat sinó que és degradat, augmenta l'excreció de nitrogen i els cetoàcids que en resulten són emprats com a font energètica o transformats en glúcids o greixos. Si l'ingrés proteic és inferior al necessari, l'organisme s'adapta en disminuir la renovació proteica i el catabolisme dels aminoàcids, per tal d'evitar la mort dels teixits. Les necessitats lipídiques s'obtenen dels triglèrids (compostos d'àcids grassos i glicerina) de l'alimentació. L'organisme pot sintetitzar àcids grassos saturats a partir d'acil-coenzim A, però pot sintetitzar alguns àcids grassos poliinsaturats, anomenats àcids grassos essencials (àcid linoleic, àcid linolènic). Aquests àcids i els sintetitzables a partir de l'àcid linoleic són els precursors de les prostaglandines, tromboxans i leucotriens. Les necessitats de glúcids són obtingudes per mitjà dels monosacàrids, disacàrids i polisacàrids. El consum de fruita, vegetals i cereals, aliments rics en fibra dietètica, constitueix un element preventiu de la malaltia cardiovascular i del càncer de còlon. Una dieta sense glúcids produeix un increment de la lipòlisi, la formació de cossos cetònics i l'augment del catabolisme proteic. Les necessitats nutritives varien en relació amb l'edat de l'individu, l'alletament, la gestació o les diferents malalties. Les vitamines provenen de l'alimentació, per bé que algunes poden ser sintetitzades per l'organisme o pels bacteris intestinals. Les avitaminosis per dèficit vitamínic dietètic són rares en el món occidental i la deficiència, en tot cas, es produeix per l'addicció d'altres substàncies o fàrmacs que alterin l'absorció o el metabolisme de la vitamina involucrada. Els oligoelements considerats essencials, en dietètica, són el ferro, zinc, iode, seleni, coure, manganès, fluor, crom i molibdè. Les necessitats d'aigua oscil·len en relació a la composició dels aliments (verdura, fruita) i a les pèrdues insensibles.
  • ca  nutrició artificial, n f
  • ca  alimentació artificial, n f sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Classificable bàsicament en suplementació nutricional, nutrició enteral i nutrició parenteral. La suplementació consisteix en l'administració de fórmules nutritives de fabricació industrial per tal de rescabalar la deficiència nutricional dels individus que efectuen una alimentació natural insuficient a llurs necessitats energètiques i plàstiques. És indicada en malalts que disminueixen llur ingestió alimentosa habitual en presentar anorèxia greu o aversió o intolerància a determinats aliments, o bé en malalts que conserven una ingestió natural admissible, però llurs necessitats nutritives són més elevades del normal per la malaltia que pateixen. Les fórmules de suplementació nutricional són fonamentalment fórmules completes per a nutrició enteral amb saboritzants destinades a l'ús per via oral, fórmules de suplementació nutricional amb predomini d'un tipus de nutrient (suplements proteics, vitamínics o minerals) i fórmules mononutrients (pólvores de proteïnes, oli de triglicèrids de cadena mitjana).