Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia
- ca nus veritable, n m
Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia
Definición
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
- ca nus vital de Flourens, n m
- ca node vital de Flourens, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
Definición
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
- ca nusinersèn, n m
- es nusinersén
- fr nusinersen
- en nusinersen
- CAS 1258984-36-9
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs
Definición
Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia
- ca nutació, n f
- es nutación
- fr nutation
- en nutation
- en nutatory
Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia
Definición
Nota
- La denominació nutació prové del llatí nutatio 'vacil·lació, gronxament'.
Geriatria, Neurologia
- ca nutació, n f
- es nutación
- fr nutation
- en nutation
- en nutatory
Geriatria, Neurologia
Definición
Nota
- La denominació nutació prové del llatí nutatio 'vacil·lació, gronxament'.
Bioquímica i biologia molecular
- ca vitamina, n f
- ca factor accessori, n m sin. compl.
- ca nutramina, n f sin. compl.
- ca substància accessòria dels aliments, n f sin. compl.
- es vitamina, n f
- fr vitamine, n f
- en vitamin, n
Bioquímica i biologia molecular
Definición
Nota
- La denominació nutramina es considera obsoleta.
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Endocrinologia i nutrició
- ca nutrici -ícia, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Endocrinologia i nutrició
Definición
Endocrinologia i nutrició
- ca nutrició, n f
- ca trèpsia, n f sin. compl.
- es nutrición
- fr nutrition
- en nutrition
Endocrinologia i nutrició
Definición
Nota
- La denominació trèpsia prové del grec thrépsis.
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
- ca nutrició, n f
- es nutrición, n f
- fr nutrition, n f
- en nutrition, n
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
Definición
Nota
- Les necessitats calòriques són condicionades per la despesa energètica basal, per l'efecte tèrmic dels aliments i per l'activitat física, variable segons els individus, per bé que normalment produeix una despesa energètica d'1,4 vegades de la corresponent despesa energètica basal. La necessitat de proteïnes depèn de llur valor biològic, és a dir, del contingut d'aminoàcids essencials (aminoàcids no sintetitzables per l'organisme: histidina, isoleucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan, valina i leucina). L'estudi de les necessitats proteiques s'efectua mitjançant el balanç nitrogenat. Si l'aportació de proteïnes és superior a les necessitats de la síntesi proteica, llur excés no és emmagatzemat sinó que és degradat, augmenta l'excreció de nitrogen i els cetoàcids que en resulten són emprats com a font energètica o transformats en glúcids o greixos. Si l'ingrés proteic és inferior al necessari, l'organisme s'adapta en disminuir la renovació proteica i el catabolisme dels aminoàcids, per tal d'evitar la mort dels teixits. Les necessitats lipídiques s'obtenen dels triglèrids (compostos d'àcids grassos i glicerina) de l'alimentació. L'organisme pot sintetitzar àcids grassos saturats a partir d'acil-coenzim A, però pot sintetitzar alguns àcids grassos poliinsaturats, anomenats àcids grassos essencials (àcid linoleic, àcid linolènic). Aquests àcids i els sintetitzables a partir de l'àcid linoleic són els precursors de les prostaglandines, tromboxans i leucotriens. Les necessitats de glúcids són obtingudes per mitjà dels monosacàrids, disacàrids i polisacàrids. El consum de fruita, vegetals i cereals, aliments rics en fibra dietètica, constitueix un element preventiu de la malaltia cardiovascular i del càncer de còlon. Una dieta sense glúcids produeix un increment de la lipòlisi, la formació de cossos cetònics i l'augment del catabolisme proteic. Les necessitats nutritives varien en relació amb l'edat de l'individu, l'alletament, la gestació o les diferents malalties. Les vitamines provenen de l'alimentació, per bé que algunes poden ser sintetitzades per l'organisme o pels bacteris intestinals. Les avitaminosis per dèficit vitamínic dietètic són rares en el món occidental i la deficiència, en tot cas, es produeix per l'addicció d'altres substàncies o fàrmacs que alterin l'absorció o el metabolisme de la vitamina involucrada. Els oligoelements considerats essencials, en dietètica, són el ferro, zinc, iode, seleni, coure, manganès, fluor, crom i molibdè. Les necessitats d'aigua oscil·len en relació a la composició dels aliments (verdura, fruita) i a les pèrdues insensibles.
Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca nutrició artificial, n f
- ca alimentació artificial, n f sin. compl.
Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament