Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  notòmel -a, adj

Anatomia > Embriologia

Definición
Dit del monstre fetal que té membres que arrenquen del dors.
  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  cairells, n m pl sin. compl.
  • ca  nou d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • nc  Trapa natans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, que es fa en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries. Als Països Catalans únicament habita als aiguamolls de l'Empordà. Les llavors tenen propietats astringents.
  • ca  nou d'areca, n f
  • ca  nou de bètel, n f sin. compl.
  • ca  pinang, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Llavor de l'areca, rica en taní i en greixos. Les nous d'areca són molt consumides pels pobles de l'Àsia meridional i de l'Àfrica oriental com a masticatori. Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel i uncària i de calç morta, després dels àpats, la qual cosa produeix una salivació considerable i l'alliberament dels alcaloides estimulants que contenen principalment arecolina. Aquesta salivació copiosa pot tenyir temporalment la boca, els llavis i les genives d'una tonalitat bruna ataronjada. Apart de l'efecte estimulant perseguit aquesta pràctica masticatòria també aromatitza l'alè. De l'extret de nous d'areca se n'obté el catechu.

Nota

  • La denominació pinang prové del malai.
  • ca  fava de Calabar, n f
  • ca  fava d'Etu Esére, n f sin. compl.
  • ca  fava ordàlica, n f sin. compl.
  • ca  nou d'Esére, n f sin. compl.
  • ca  ordalia, n f sin. compl.
  • nc  Physostigma venenosum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia, de la família de les papilionàcies, pròpia de les regions tropicals de l'Àfrica occidental. De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides (calabarines), entre els quals la fisostigmina, per la qual cosa han estat emprades pels bruixots de les tribus indígenes com a prova per a palesar la culpabilitat o la innocència d'un acusat (ordalia).
  • ca  nou d'areca, n f
  • ca  nou de bètel, n f sin. compl.
  • ca  pinang, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Llavor de l'areca, rica en taní i en greixos. Les nous d'areca són molt consumides pels pobles de l'Àsia meridional i de l'Àfrica oriental com a masticatori. Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel i uncària i de calç morta, després dels àpats, la qual cosa produeix una salivació considerable i l'alliberament dels alcaloides estimulants que contenen principalment arecolina. Aquesta salivació copiosa pot tenyir temporalment la boca, els llavis i les genives d'una tonalitat bruna ataronjada. Apart de l'efecte estimulant perseguit aquesta pràctica masticatòria també aromatitza l'alè. De l'extret de nous d'areca se n'obté el catechu.

Nota

  • La denominació pinang prové del malai.
  • ca  nou moscada, n f
  • es  nuez moscada
  • en  mutmeg

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Llavor de l'arbre de la nou moscada (Myristica fragrans), molt apreciada com a espècie, d'olor aromàtica i gust aspre. Conté miristicina, un èster d'hidroquinona, molt tòxica, car actua sobre els centres nerviosos tot produint tremolor, convulsions, dispnea, col·lapse i coma. Hom n'extreu un oli, emprat en farmàcia com a vehicle demulcent, i una essència aromàtica i excitant.
  • ca  nou vòmica, n f
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • es  nuez vómica
  • en  nux vomica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Llavor de l'arbre de la nou vòmica, que conté diversos alcaloides, principalment estricnina i brucina. Ha estat emprada a causa de les seves virtuts tòniques, aperitives i estimulants del sistema nerviós central, per bé que a dosis elevades és tòxica. També ha estat usada com a rodenticida.
  • ca  noguera, n f
  • ca  noguer, n m sin. compl.
  • ca  nouer, n m sin. compl.
  • ca  nouera, n f sin. compl.
  • es  nogal
  • fr  noyer
  • en  walmut tree

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre caducifoli monoic (Juglans regia), de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d'alt, els fruits del qual, comestibles, són anomenats nous. Oriünd dels Balcans és conreat o naturalitzat, en una gran part d'Europa, en sòls una mica humits, profunds i sorrencs, junt amb alzines, roures, vinyes i oliveres. Tant les fulles com la pela del pericarpi dels fruits contenen tanins i naftoquinones (per exemple juglona), que els confereixen propietats astringents i antisèptiques. Les fulles, en infusió o decocció, han estat emprades contra la diabetis i, en aplicació tòpica, per a netejar les ferides o plagues i contra les erupcions cutànies.
  • ca  noguera, n f
  • ca  noguer, n m sin. compl.
  • ca  nouer, n m sin. compl.
  • ca  nouera, n f sin. compl.
  • es  nogal
  • fr  noyer
  • en  walmut tree

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre caducifoli monoic (Juglans regia), de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d'alt, els fruits del qual, comestibles, són anomenats nous. Oriünd dels Balcans és conreat o naturalitzat, en una gran part d'Europa, en sòls una mica humits, profunds i sorrencs, junt amb alzines, roures, vinyes i oliveres. Tant les fulles com la pela del pericarpi dels fruits contenen tanins i naftoquinones (per exemple juglona), que els confereixen propietats astringents i antisèptiques. Les fulles, en infusió o decocció, han estat emprades contra la diabetis i, en aplicació tòpica, per a netejar les ferides o plagues i contra les erupcions cutànies.
  • ca  nounat -ada, adj
  • es  neonato
  • es  recién nacido
  • fr  nouveau-né
  • en  neonate
  • en  newborn

Ginecologia i obstetrícia, Pediatria

Definición
Acabat de néixer, nadó.