Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nivell de significació estadística, n m

Recerca, metodologia i estadística

Definición
Valor de la probabilitat que un resultat sigui a causa de l'atzar en lloc de la conseqüència d'una intervenció determinada.

Nota

  • El nivell de significació estadística és mesurat pel valor de p. En la majoria de treballs biomèdics el nivell de significació estadística és del 5% (P<0,05). En aquest cas es considera que la probabilitat que l'atzar sigui la causa del valor obtingut és prou baixa per a justificar la denominació d'estadísticament significatiu del resultat.
  • ca  nivell hemàtic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Química

Definición
Concentració d'una substància a la sang.
  • ca  nivell hidroaeri, n m

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Línia de separació entre una imatge aèria, superior, i una zona opaca, inferior, que hom observa en una radiografia simple d'abdomen, en cas d'oclusió intestinal mecànica, dilatació aguda d'estómac, peritonitis aguda, etc.
  • ca  nivell isoelèctric, n m

Anatomia, Cardiologia, Disciplines de suport > Física

Definición
Valor del potencial de repòs d'una cèl·lula o d'un òrgan. En el cas del cor, és representat per la línia basal de l'electrocardiograma.
  • ca  nivell mental, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Grau de capacitat i funcionament intel·lectual que mostra el desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de la intel·ligència. Un nivell mental normal i equilibrat és aquell que comporta una evolució paral·lela entre el creixement fisiològic i les aptituds intel·lectuals.
  • ca  nivell neurològic, n m

Neurologia

Definición
Localització en el sistema nerviós central d'un fenomen determinat; hom parla de nivell espinal (o primer nivell), de nivell truncular cerebral (o segon nivell) i de nivell cortical (o tercer nivell).
  • ca  nivolumab, n m
  • es  nivolumab, n m
  • fr  nivolumab, n m
  • en  nivolumab, n
  • CAS  946414-94-4

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Fàrmac immunomodulador que s'uneix al receptor PD-1 dels limfòcits T i en bloca la interacció amb les proteïnes PD-L1 i PD-L2.

Nota

  • El nivolumab és un anticòs monoclonal humà que s'empra en el tractament del melanoma metastàtic o irresecable, el carcinoma pulmonar no microcític, el carcinoma renal, el limfoma de Hodgkin, el carcinoma escatós de cap i coll i el carcinoma urotelial.

    La denominació nivolumab és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  nizatidina, n f
  • es  nizatidina, n f
  • fr  nizatidine, n f
  • en  nizatidine, n
  • CAS  76963-41-2

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs, Gastroenterologia

Definición
Fàrmac inhibidor dels receptors de la histamina H2 en el tracte gastroinestinal i de la secreció àcida secundària a l'estímul d'aquests receptors.

Nota

  • La nizatidina és emprada com a antisecretor en la malaltia ulcerosa pèptica.

    La denominació nizatidina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  nizofenona, n f
  • es  nizofenona
  • fr  nizofénone
  • en  nizofenone
  • CAS  54533-85-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
nootròpic; vasodilatador cerebral
  • ca  sífilis endèmica, n f
  • ca  begel sin. compl.
  • ca  dichuchwa sin. compl.
  • ca  frenga sin. compl.
  • ca  njovera sin. compl.
  • ca  sífilis no venèria, n f sin. compl.
  • ca  siti sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definición
Infecció crònica, no venèria, de la infància, produïda per l'espiroqueta Treponema pallidum endemicum, bacteri que no presenta diferències morfològiques ni antigèniques evidents amb el Treponema pallidum. Es transmet per contacte directe no sexual o indirectament per l'ús d'estris compartits. La primera manifestació és una lesió de la mucosa oral amb adenopatia regional, seguida d'un període de latència variable, i de la formació ulterior de gomes cutànies i osteïtis i periostitis de les estructures nasofaríngies. És especialment freqüent en regions subtropicals àrides de l'Àfrica, Aràbia, els Balcans i la Mediterrània oriental.