Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nitrofurazona, n f

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Semicarbazona del 5-nitro-2-furaldehid semicarbazona, de fórmula C6H6N4O4, bacteriostàtic eficaç contra gran diversitat de microorganismes gramnegatius i grampositius. S'empra tòpicament com a desinfectant local en ferides, plagues i cremades.
  • ca  nitrogen, n m
  • ca  Az, n m sin. compl.
  • ca  azot, n m sin. compl.
  • es  nitrógeno
  • fr  azote
  • en  nitrogen
  • sbl  N

Disciplines de suport > Química

Definición
Element químic no-metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l'oxigen. És un gas incolor, inodor i insípid, que constitueix una gran part de l'atmosfera: l'aire sec en conté el 78% en volum. El seu nombre atòmic és 7, la massa atòmica 14,006 i el símbol N. En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d'un gran nombre de substàncies orgàniques. El nitrogen en estat pur és emprat com a matèria base per a la preparació de composts, com l'amoníac, les sals d'amoni, l'àcid nítric i els nitrats, la urea i la cianamida càlcica. En estat líquid (nitrogen líquid) és emprat en el tractament de diverses lesions cutànies (criocirurgia): berrugues vulgars, queratosi actínica, queratosi seborreica, lentigen, etc, així com en la criopreservació d'espermatozoides en els bancs de semen i alhora en la criopreservació d'oòcits i d'embrions durant anys sense que perdin la seva viabilitat.

Nota

  • La denominació nitrogen està formada a partir del grec nítron 'salitre' i de -gen.
  • La denominació azot està formada a partir de a- i del grec zoé 'vida'.
  • ca  nitrogen no proteic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Urologia

Definición
Conjunt de constituents nitrogenats de la sang amb exclusió de les proteïnes, o sia el nitrogen de la urea, de l'àcid úric, de la creatinina, de la creatina, etc.
  • ca  nitrogen-15, n m
  • ca  nitrogen pesant, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop del nitrogen que forma el 0,365 per cent del nitrogen natural.
  • ca  nitrogen residual, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Part del nitrogen no proteic, exceptuant el nitrogen ureic, que correspon a composts com l'amoníac, l'àcid úric, els aminoàcids i d'altres.
  • ca  nitrogen ureic, n m
  • en  blood urea nitrogen
  • en  BUN

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Nefrologia, Urologia

Definición
Nitrogen contingut en la molècula d'urea. El terme és emprat per a referir-se a la concentració de nitrogen ureic en la sang (an blood urea nitrogen o BUN), que és la denominació actual de la quantificació analítica de la urea en el plasma sanguini. Aquesta determinació, molt emprada en l'exploració de la funció renal, és una mesura poc fiable, car depèn del consum dietètic de proteïnes, del catabolisme proteic i del volum de la diüresi. De fet hom pot constatar una taxa de nitrogen ureic elevada amb funcionalisme renal perfectament normal. És preferible la determinació de la creatina.
  • ca  nitrogen-13, n m

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Radioisòtop del nitrogen d'una mitja vida de 10 minuts, emprat en estudis del metabolisme proteic.
  • ca  nitrogen-14, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop comú del nitrogen, que constitueix el 99,635 per cent del nitrogen natural.
  • ca  nitrogen-15, n m
  • ca  nitrogen pesant, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop del nitrogen que forma el 0,365 per cent del nitrogen natural.
  • ca  nitrogenació, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Acció de combinar amb nitrogen, d'impregnar de nitrogen.