Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  miofibrosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definición
Substitució de les fibres musculars per fibres connectives.
  • ca  miofilament, n m
  • es  miofilamento
  • fr  myfilament
  • en  myofilament

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Cadascun dels filaments proteics, observables per mitjà de la microscòpia electrònica, que formen les miofibril·les del múscul estriat. Hom en distingeix de dues classes: filaments gruixuts, composts principalment de miosina, i filaments prims, constituïts per actina, tropomiosina i troponina. En les seccions transversals hom observa una disposició hexagonal regular, que demostra que cada filament prim és envoltat per tres filaments gruixuts, i cada filament gruixut ho és, al seu tron, per sis filament prims. Ambdós tipus de filaments interaccionen per mitjà dels anomenats ponts encreuats, que emergeixen dels filaments gruixuts a intervals regulars. La força contràctil es genera, de fet, per la interacció dels ponts encreuats de miosina amb les unitats d'actina dels filaments prims. La longitud dels miofilaments no es modifica durant la contracció muscular, mentre que la longitud del sarcòmer sí que disminueix, fenomen assolit per mitjà del lliscament dels dos tipus de miofilaments, uns respecte als altres, tot superposant-se.
  • ca  miofilament gruixut, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Miofilament d'una longitud de 15.000 Å, un diàmetre d'uns 150 Å i un pes molecular de 460.000 dal, constituït fonamentalment per unes 400 molècules de miosina, orientades amb llurs caps vers enfora del centre del filament. Conté també proteïna C (pes molecular 140.000 dal), la qual posseeix quatre cadenes polipeptídiques lleugeres, i també les proteïnes de la línia M (proteïna I de la línia M amb pes molecular de 155 00 dal; proteïna II de la línia M amb pes molecular de 88.000 dal). Aquestes proteïnes accessòries tenen probablement la funció de mantenir unides, estructuralment, les molècules de miosina.
  • ca  miofilament prim, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Miofilament d'un diàmetre d'uns 78 Å, constituït principalment per dos brins d'actina F, caragolats l'un amb l'altre segons una disposició helicoide. Conté també dues proteïnes accessòries, tropomiosina i troponina, situades al llarg de cada set monòmers d'actina G, que controlen la construcció i la ruptura dels ponts transversals entre els filaments gruixuts i els prims, així com la producció d'energia mecànica. Hom hi ha detectat també uns altres composts proteics, α-actina i β-actina, que probablement regulen la longitud dels filaments d'actina.
  • ca  miogen, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Fracció proteica muscular que es pot extreure per dissolució en aigua freda, constituïda en gran part per enzims del metabolisme oxidatiu de la glucosa i per mioglobina. El miogen constitueix prop de la meitat de la fracció proteica del sarcoplasma.
  • ca  miogen -ògena, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Que forma múscul.
  • ca  miogènesi, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Formació dels músculs; especialment, l'embriològica.
  • ca  miogenètic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a la miogènesi.
  • ca  miogènic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Que té l'origen en el múscul.
  • ca  miòglia, n f

Anatomia > Embriologia

Definición
Material fibril·lar, format per cèl·lules musculars, que existeix només en els primers estadis de la mioembriogènesi.