Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mieloatèlia, n f

Anatomia, Neurologia

Definición
Denominació genèrica de les malformacions de la medul·la espinal.

Nota

  • La denominació mieloatèlia està formada a partir de miel- i del grec atéleia 'imperfecció'.
  • ca  mieloatròfia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Atròfia de la medul·la espinal o de la medul·la òssia.
  • ca  mieloblast, n m
  • ca  microleucoblast, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Cèl·lula mare dels leucòcits de la sèrie granulocítica que es troba en la medul·la òssia i, en circumstàncies patològiques, també en la sang. És mononuclear i no té grànuls.
  • ca  mieloblastoma, n m
  • ca  reticuloma mieloblàstic d'Albertini, n m sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Tumor circumscrit observat en la leucèmia aguda mieloblàstica, localitzada en focus heterotípics leucèmics (ganglis limfàtics del mediastí i del coll, fetge, melsa, etc.), constituït per micromieloblasts.
  • ca  mieloblastosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Veterinària

Definición
Mieloblastèmia. La mieloblastosi aviària és una malaltia vírica de l'aviram caracteritzada per la presència de gran nombre de mieloblasts a la sang circulant i anèmia progressiva. Evoluciona ràpidament cap a la mort.
  • ca  mielocatexi, n f

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Varietat de neutropènia primària (idiopàtica) caracteritzada per una granulocitopènia provocada per la retenció i la mort intramedul·lar dels granulòcits.
  • ca  mielocele, n f

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Protrusió herniària de la medul·la espinal a través d'una espina bífida.
  • ca  epèndima, n m
  • ca  mielocele, n f sin. compl.
  • es  epéndimo
  • fr  épendyme
  • en  ependyma

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Membrana que recobreix la cavitat dels ventricles cerebrals (epèndima ventricular) i la cavitat del conducte central de la medul·la espinal (epèndima espinal). En conjunt forma l'epèndima ventriculoespinal. És la resta de l'epiteli primitiu del tub neural, el neuroectoderma.

Nota

  • La denominació epèndima prové del grec epéndyma 'revestiment'.
  • ca  mielocist, n m

Anatomia patològica, Neurologia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Tumor originat a les restes embrionàries dels conductes medul·lars rudimentaris.
  • ca  mielocistocele, n f
  • ca  hidromielocele, n f sin. compl.
  • ca  hidromielomeningocele, n f sin. compl.
  • ca  hidròrraquis intern, n m sin. compl.

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Protrusió d'una dilatació localitzada del conducte central medul·lar, a través d'una espina bífida.
Protrusió a través d'una espina bífida d'una hèrnia de medul·la espinal i líquid cefalorraquidi. ((hidromielocele))