Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  encefalomielitis, n f
  • ca  mielencefalitis, n f sin. compl.
  • ca  mieloencefalitis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Inflamació de l'encèfal i la medul·la espinal alhora. Qualsevol encefalitis pot cursar amb un component medul·lar o pot ésser la forma final d'una mielitis ascendent.
  • ca  mielencefaloespinal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent al mielencèfal i a la medul·la espinal alhora.
  • ca  mièlic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la medul·la, espinal o òssia.
  • ca  mielina, n f
  • ca  substància blanca de Schwann, n f sin. compl.
  • ca  substància medul·lar, n f sin. compl.
  • es  mielina
  • fr  myéline
  • en  myelin

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Matèria lipoide, blanca, refringent, que recobreix els axons i les dendrites quan passen a la substància blanca del sistema nerviós central. En els nervis perifèrics inclou el cilindreix, i és voltada per la beina de Schwann.
  • ca  mielina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Monoaminomonofosfàtid present en el cervell.
  • ca  mielínic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la mielina o que és de la seva natura.
  • ca  mielinòlisi, n f
  • ca  mielinoclàsia, n f sin. compl.
  • ca  mielòlisi, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Desintegració de la mielina, mielinoclàsia, mielòlisi.
  • ca  mielinòlisi, n f
  • ca  mielinoclàsia, n f sin. compl.
  • ca  mielòlisi, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Desintegració de la mielina, mielinoclàsia, mielòlisi.
  • ca  mielinòlisi pòntica central, n f
  • ca  mielinòlisi protuberancial central, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Malaltia desmielinitzant rara, de causa desconeguda, que hom observa en l'alcoholisme crònic o en estats de malnutrició o de desequilibri hidroelectrolític: cirrosi hepàtica, malaltia de Wilson, nefropaties, trasplantament renal, tumors cerebrals, diabetis mellitus, amiloïdosi, cremades extenses, etc. Hom observa clínicament una tetraparèsia progressiva subaguda i una paràlisi pseudobulbar amb disàrtria i paràlisi parcial o total dels moviments oculars laterals.
  • ca  mielinòlisi pòntica central, n f
  • ca  mielinòlisi protuberancial central, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Malaltia desmielinitzant rara, de causa desconeguda, que hom observa en l'alcoholisme crònic o en estats de malnutrició o de desequilibri hidroelectrolític: cirrosi hepàtica, malaltia de Wilson, nefropaties, trasplantament renal, tumors cerebrals, diabetis mellitus, amiloïdosi, cremades extenses, etc. Hom observa clínicament una tetraparèsia progressiva subaguda i una paràlisi pseudobulbar amb disàrtria i paràlisi parcial o total dels moviments oculars laterals.