Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  medicina basada en l'evidència, n f
  • ca  MBE, n f sigla
  • es  medicina basada en la evidencia, n f
  • es  MBE, n f sigla
  • fr  médicine basée sur des données probantes, n f
  • fr  médicine basée sur des preuves, n f
  • fr  médicine factuelle, n f
  • en  evidence-based medicine, n
  • en  EBM, n sigla

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Pràctica mèdica que combina la valoració crítica de l'evidència científica disponible amb l'expertesa del professional sanitari a l'hora de prendre decisions clíniques sobre l'atenció d'un pacient individual.
  • ca  medicina basada en l'evidència, n f
  • ca  medicina basada en proves, n f sin. compl.
  • en  evidence-based medicine

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Ús conscient, explícit i assenyat de la millor evidència existent en prendre decisions en l'assistència al pacient. Tracta, per tant, de les relacions que hi hauria d'haver entre la pràctica clínica i el coneixement cientificomèdic disponible. La revisió sistemàtica de la literatura mèdica, en constant creixement, i la creació d'unitats de selecció dels treballs d'investigació rellevants permetria el discerniment d'evidències mèdiques accessibles fàcilment i diligent als metges i, àdhuc, als usuaris de la medicina, per tal de millorar la qualitat assistencial. Es tracta, per tant, d'incorporar el rigor científic en la pràctica clínica.
  • ca  medicina basada en l'evidència, n f
  • ca  medicina basada en proves, n f sin. compl.
  • en  evidence-based medicine

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Ús conscient, explícit i assenyat de la millor evidència existent en prendre decisions en l'assistència al pacient. Tracta, per tant, de les relacions que hi hauria d'haver entre la pràctica clínica i el coneixement cientificomèdic disponible. La revisió sistemàtica de la literatura mèdica, en constant creixement, i la creació d'unitats de selecció dels treballs d'investigació rellevants permetria el discerniment d'evidències mèdiques accessibles fàcilment i diligent als metges i, àdhuc, als usuaris de la medicina, per tal de millorar la qualitat assistencial. Es tracta, per tant, d'incorporar el rigor científic en la pràctica clínica.
  • ca  medicina casolana, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Aplicació de remeis tradicionals sense la intervenció del metge.
  • ca  medicina clínica, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Medicina que duu a terme el diagnòstic i el tractament de les malalties a través de l'estudi del malalt fet directament pel metge.
  • ca  medicina complementària, n f
  • es  medicina complementaria, n f
  • fr  médecine complémentaire, n f
  • en  complementary medicine, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Medicina a què es recorre com a complement d'una altra, generalment de la medicina al·lopàtica, amb l'objectiu de millorar-ne els resultats.

Nota

  • La medicina complementària sol basar-se en l'aplicació de tècniques terapèutiques de la medicina natural.
  • ca  medicina composta, n f

Farmacologia

Definición
Preparació farmacèutica que conté una barreja de diverses drogues.
  • ca  medicina comunitària, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definición
Estudi de la salut i la malaltia en una determinada comunitat a fi d'identificar-ne els problemes i les necessitats relacionats amb la salut, i avaluar fins a quin punt els serveis sanitaris assoleixen aquestes necessitats. També té com a objectiu la pràctica d'una medicina centrada en la comunitat més que no pas en els individus, incloent-hi l'organització i la provisió d'assistència sanitària en la comunitat.
  • ca  medicina de catàstrofes, n f
  • es  medicina de catástrofes, n f
  • fr  médecine de catastrophe, n f
  • fr  médecine des désastres, n f
  • en  disaster medicine, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Àrea de la medicina especialitzada en l'atenció als supervivents de catàstrofes.
  • ca  medicina de grup, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Pràctica de la medicina per l'associació de diversos metges que conreen sengles especialitats.