Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lupus eritematós discoide, n m
  • ca  malaltia de Biett, n f sin. compl.
  • ca  LED, n m sigla

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definición
Manifestació cutània crònica del lupus, generalment localitzada a la cara (distribució típica d'ales de papallona, pavellons auriculars, cuir cabellut, regió de l'escot), en forma de plaques eritematoses discoides, escatoses, que deixen despigmentacions permanents i cicatrius atròfiques. L'eliminació de les escates descobreix la presència d'orificis fol·liculars amb taps cornis (queratosi fol·licular). En el 90-95% dels casos la malaltia queda limitada a la pell i hom observa molt excepcionalment la transició vers LES. El 15% dels afectats amb LES presenten lesions cutànies de LED al començament de la malaltia i gairebé una quarta part les desenvolupen en el seu curs clínic.

Nota

  • La denominació malaltia de Biett es considera obsoleta.
  • ca  lefamulina, n f
  • es  lefamulina
  • fr  léfamuline
  • en  lefamulin
  • CAS  1061337-51-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antimicrobià
  • ca  lefetamina, n f
  • es  lefetamina
  • fr  léfétamine
  • en  lefetamine
  • CAS  7262-75-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
analgèsic; antipirètic
  • ca  leflunomida, n f
  • es  leflunomida, n f
  • fr  léflunomide, n f
  • en  leflunomide, n
  • CAS  75706-12-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia

Definición
Fàrmac immunosupressor i antireumàtic, inhibidor selectiu irreversible de la dihidroorotat-deshidrogenasa (DHODH), que bloqueja el cicle cel·lular dels limfòcits T autoimmunitaris activats amb l'aturada de la proliferació limfocitària.

Nota

  • La leflunomida inhibeix la tirosina-cinasa en els limfòcits T activats, cosa que s'ha relacionat amb el bloqueig en la producció d'anticossos de la classe IgG i la supressió de citocines proinflamatòries (factor de necrosi tumoral i interleucines 1 i 6); també respecta altres línies cel·lulars, fet que explica l'absència de citopènies i infeccions oportunistes. S'usa en el tractament de l'artritis reumatoide.
  • ca  legionel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Legionella sp) de la família de les legionel·làcies, constituït per cèl·lules gramnegatives aeròbiques en forma de bacils, que es mouen mitjançant un o més flagels rectes o corbats, polars o laterals; també se n'han observat soques immòbils. Les legionel·les són difícils de cultivar i no creixen en els medis enriquits corrents. Fou descrita el 1979, com l'agent causant d'un brot epidèmic de pneumònia entre els participants en una convenció de la Legió Americana que s'havia celebrat a Filadèlfia el 1976. D'aquí ve el nom donat al microorganisme i a les malalties que produeix (legionel·losis). L. pneumophila és l'espècie tipus, i la primera descrita. És un patogen intracel·lular, que pot viure i reproduir-se a l'interior de cèl·lules de la sèrie monòcits-macròfags, i està associada amb dues síndromes clínicament i etiològicament diferents: la malaltia dels legionaris i la febre de Pontiac. S'ha aïllat en instal·lacions d'aire condicionat i en aigües de llacs i estanys. En aigua corrent no clorada, poden sobreviure un any pel cap baix.
  • ca  legionel·losi, n f
  • es  legionelosis, n f
  • fr  légionellose, n f
  • en  legionellosis, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia infecciosa d'origen ambiental, causada per bacteris del gènere Legionel·la, que provoca símptomes respiratoris inespecífics des de lleus fins a greus o mortals, per les complicacions d'una pneumònia progressiva acompanyada d'insuficiència respiratòria que pot derivar en una insuficiència multiorgànica.

Nota

  • La legionel·losi no es transmet de persona a persona, sinó que es contrau en inhalar vapor d'aigua o aerosols. Té dues possibles manifestacions clíniques: la febre de Pontiac, que és lleu i presenta símptomes semblants als de la grip, com ara dolor muscular, tos, mal de cap i nàusees, i la malaltia del legionari, caracteritzada per pneumònia i febre alta, que pot arribar a provocar la mort.

    Des de l'any 1989, la legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada a Catalunya.
  • ca  liomioma, n m
  • ca  leiomioma, n m sin. compl.
  • es  leiomioma, n m
  • es  liomioma, n m
  • en  leiomyoma, n

.FITXA MODIFICADA, Oncologia i radioteràpia

Definición
Tumor benigne format per teixit muscular llis.

Nota

  • La denominació liomioma està formada a partir de lio- 'llis, polit, pla' i del grec mys 'múscul'.

    Les denominacions mioma levicel·lular i mioide referides al concepte liomioma es consideren obsoletes.
  • ca  leishmània, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de protists (Leishmania sp) de la família dels tripanosòmids, del grup dels zoomastigins cinetoplàstids. Són paràsits intracel·lulars de l'espècie humana i altres animals; alternen aquesta fase del seu cicle biològic amb una altra en què parasiten el tracte digestiu d'un dípter de la família dels flebotòmids. En l'hoste vertebrat es troba només la forma amastigota (sense flagels), arrodonida, d'uns 3-5 µ. A l'insecte s'hi desenvolupa el promastigot (amb flagel), que és la forma que s'observa quan es cultiva el paràsit en el laboratori; és fusiforme, d'uns 7-15 µ de llarg. Les leishmànies són ingerides per l'insecte vector en la forma mastigota i en una primera fase en el seu tub digestiu es multipliquen en aquesta forma. De seguida passen a la forma promastigota, que es multiplica activament a l'estómac i en el budell de l'insecte. El paràsit arriba a l'hoste vertebrat mitjançant la picada del flebòtom. La invasió d'aquest hoste pot quedar limitada a la zona dèrmica, on produeix lesions localitzades, anomenades leishmaniosis cutànies: els paràsits poden envair també, per pas directe o per metàstasi sanguínia, les mucoses labial i nasal, causant una leishmaniosi cutaneomucosa, més greu i deformativa; o poden arribar, arrossegats pels macròfags circulants i pel corrent sanguini, a altres punts de l'organisme on hi hagi cèl·lules macrofàgiques fixes (medul·la òssia, fetge, melsa, etc.) causant una invasió generalitzada que pot ser molt greu i s'anomena leishmaniosi visceral.

Nota

  • La denominació leishmània prové del nom de W. B. Leishman.
  • ca  leishmània brasilera, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
(L. brasiliensis) Agent causal de la leishmaniosi mucocutània (espúndia) que afecta els humans, el gos i els simis, endèmica al sud de Mèxic, l'Amèrica central i l'Amèrica del Sud. Morfològicament és idèntica a la leishmània de Donora.
  • ca  leishmània de Donovan, n f
  • ca  leishmània canina, n f sin. compl.
  • ca  leishmània dels infants, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
(L. donovani) Agent causal de la leishmaniosi visceral o kala-azar. Afecta els humans, el gos, el gat, el bestiar oví i el boví. És una espècie molt estesa: zona mediterrània, l'antiga URSS, l'Índia, la Xina, Etiòpia, el Sudan, i també el Brasil, l'Argentina, Colòmbia, etc. La transmeten diverses espècies de flebòtoms. Els gossos actuen molt sovint de reservoris.
(L. infantum) Bé que havia estat considerada una espècie diferent de la leishmània de Donovan, actualment és tinguda per idèntica. ((leishmània dels infants))