Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lobel prim, n m
  • ca  lobel gràcil, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Lobel lateral de la cara inferior del cerebel, situat darrere el lobel digàstric. Es continua cap a dintre amb la piràmide del vermis inferior, igualment que el lobel digàstric.
  • ca  lobel hepàtic, n m
  • ca  lobel de Kiernan, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Unitat estructural clàssica del fetge, d'aspecte piriforme (hexagonal en els talls histològics), en el centre de la qual hi ha la vena central del lobel (centrolobel·lar), tributària de les venes suprahepàtiques, mentre que a la seva perifèria hi ha els espais porta, amb les branques portal i arterial i el conducte biliar interlobel·lar. Les branques terminals de la porta i de l'artèria hepàtica dels espais porta envien la sang als capil·lars sinusoides hepàtics i, d'aquests, passa a les venes centrolobel·lars. Els límits del lobel clàssic, en l'home, són imprecisos i ficticis, al contrari del que passa en alguns mamífers, com ara el porc (descripció inicial de Kiernan).
  • ca  lòbul cuneïforme, n m
  • ca  circumvolució occipital interna, n f sin. compl.
  • ca  circumvolució occipital interna de Pansch, n f sin. compl.
  • ca  cúneus, n m sin. compl.
  • ca  cuny, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior de Huschke, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern de Gratiolet, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular de Broca, n m sin. compl.
  • ca  lòbul falciforme, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital de Turner, n m sin. compl.
  • ca  part interna del lòbul occipital, n f sin. compl.
  • es  cuña
  • fr  coin
  • fr  cunéus
  • en  cuneus
  • en  wedge

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Àrea cortical de forma triangular situada en la cara interna del lòbul occipital de cada hemisferi cerebral, delimitada per la cissura calcarina i la cissura parietooccipital.

Nota

  • El lòbul cuneïforme s'introdueix, talment un tascó, en el díedre que formen la cissura perpendicular interna i la cissura calcarina. Del seu vèrtex es desprèn el plec de pas cuneolímbic.

    La denominació cúneus prové del llatí cuneus 'tascó, falca'.
  • La denominació part interna del lòbul occipital va ser encunyada per Giacomini.
  • La denominació lòbul falciform es considera obsoleta.
  • ca  lòbul cuneïforme, n m
  • ca  circumvolució occipital interna, n f sin. compl.
  • ca  circumvolució occipital interna de Pansch, n f sin. compl.
  • ca  cúneus, n m sin. compl.
  • ca  cuny, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior, n m sin. compl.
  • ca  lobel interparietal superior de Huschke, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern, n m sin. compl.
  • ca  lobel occipital intern de Gratiolet, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular, n m sin. compl.
  • ca  lobel triangular de Broca, n m sin. compl.
  • ca  lòbul falciforme, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital, n m sin. compl.
  • ca  lòbul occipital de Turner, n m sin. compl.
  • ca  part interna del lòbul occipital, n f sin. compl.
  • es  cuña
  • fr  coin
  • fr  cunéus
  • en  cuneus
  • en  wedge

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Àrea cortical de forma triangular situada en la cara interna del lòbul occipital de cada hemisferi cerebral, delimitada per la cissura calcarina i la cissura parietooccipital.

Nota

  • El lòbul cuneïforme s'introdueix, talment un tascó, en el díedre que formen la cissura perpendicular interna i la cissura calcarina. Del seu vèrtex es desprèn el plec de pas cuneolímbic.

    La denominació cúneus prové del llatí cuneus 'tascó, falca'.
  • La denominació part interna del lòbul occipital va ser encunyada per Giacomini.
  • La denominació lòbul falciform es considera obsoleta.
  • ca  lobel lateral del lòbul cerebel·lós posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascun dels dos lobels de la part posterior del lòbul cerebel·lós posterior, situats un a cada banda del lobel medià; es subdivideixen en tres parts, lobels secundaris o sublobels: el lobel ansiforme, el paramedià i el vermicular.
  • ca  lobel lingual de Huschke, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Zona posterior de la segona circumvolució temporooccipital del cervell, limitada per fora pel solc temporooccipital intern i, per dintre, per la cissura calcarina, la qual el separa del cúneus. Comença en el pol occipital i s'estén fins a sota el rodet del cos callós, on continua amb la porció anterior de la segona circumvolució temporooccipital. Un solc longitudinal el divideix en dos pisos, anomenats plecs linguals, superior i inferior.
  • ca  lobel mamari, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Sinologia

Definición
Cadascuna de les subdivisions dels lòbuls mamaris, separades entre si per teixit connectiu interlobel·lar. Presenten diversos àcins glandulars.
  • ca  circumvolució supramarginal, n f
  • ca  lobel marginal superior de Gratiolet, n m sin. compl.
  • ca  lobel supramarginal, n m sin. compl.
  • ca  plec marginal superior de Gratiolet, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Porció anterior de la circumvolució parietal inferior. Envia a la primera circumvolució temporal un primer plec de pas, anomenat plec temporal de Broca.
  • ca  lobel medià del lòbul cerebel·lós posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Lobel de la part posterior del lòbul cerebel·lós posterior; ocupa la línia mediana i el limiten lateralment dos solcs sagitals, els solcs paramedians. Posseeix dos solcs transversals que el divideixen en tres lobels secundaris o sublobels, anomenats a, b i c.
  • ca  lobel metòpic de Broca, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Porció superior del segment inicial de la circumvolució frontal interna del cervell, situada sobre el solc supraorbitari.