Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lligament radiocubital posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Anàleg al lligament precendent, s'estén transversalment de l'extremitat posterior de la careta articular del radi a la part posterior del cap del cúbit i de l'apòfisi estiloide d'aquest os.
  • ca  lligament radioscafolunar profund, n m
  • ca  lligament de Kuenz, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Lligament molt curt que uneix el radi amb els ossos escafoide i semilunar ensems.
  • ca  lligament rodó de l'úter, n m
  • ca  lligament de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  lligament de Hunter, n m sin. compl.
  • ca  lligament teres, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Cadascun dels dos lligaments que surten de la paret anterior del cos uterí, un xic per sota la trompa, es dirigeixen cap endavant i enfora i lleugerament cap amunt, i s'introdueixen al conducte inguinal, el recorren i acaben al teixit cel·luloadipós dels llavis majors i del mont de Venus. Constitueixen el representant, atrofiat en la dona, del governall del testicle; és per això que ocupa, en el conducte inguinal, el lloc destinat al deferent de l'home; les restes del conducte de Nück o conducte peritoneovaginal de la dona, obliterat, se situen al si del lligament rodó.
  • ca  lligament rodó del fèmur, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cinta fibrosa situada a l'interior de l'articulació del maluc, que s'estén del cap femoral a l'escotadura isquiopúbica; per part del fèmur, s'insereix a la fòvea que hi ha al cap d'aquest os; per part del coxal, la inserció es fa a través d'unes fibres superiors, anomenades fascicle púbic, que es fixen a l'extremitat anterior de l'escotadura isquiopúbica, d'unes fibres mitjanes que acaben al lligament transvers de l'acetàbul, i d'unes fibres inferiors que formen el fascicle isquiàtic i s'enganxen a la vora posterior de l'escotadura.
  • ca  lligament rodó del fetge, n m
  • ca  lligament hepatoumbilical, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia, Pediatria

Definición
Cordó fibrós que resulta de l'obliteració, després del naixement, de la vena umbilical del fetus, situat al si del lligament falciforme.
  • ca  lligament suspensor de l'ovari, n m
  • ca  lligament de Henle, n m sin. compl.
  • ca  lligament de Rouget, n m sin. compl.
  • ca  lligament ilioovàric, n m sin. compl.
  • ca  lligament infundibulopelvià de Henle, n m sin. compl.
  • ca  lligament lumboovàric, n m sin. compl.
  • ca  lligament rodó superior de Rouget, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Replec o meso que es dibuixa molt bé a la fossa ilíaca i uneix la part superior de l'ovari a la paret pelviana; és constituït per fibres musculars llises que embolcallen els vasos uteroovàrics. La seva extremitat superior roman, a l'esquerra, sota la porció ilíaca del còlon, mentre que a la dreta ho fa, segons els casos, sobre el meso de l'apèndix (la qual cosa justifica la denominació de lligament apendicoovàric de Clado) o sobre el peritoneu que envolta l'acabament de l'ili. Hom el considera el representat del meso que acompanya, en el seu descens, els derivats del cos de Wolff.
  • ca  lligament esternoclavicular inferior, n m
  • ca  lligament costoclavicular, n m sin. compl.
  • ca  lligament romboide, n m sin. compl.
  • ca  sincondrosi costoclavicular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Manat de fibres curtes, però molt resistents, que van des de la cara inferior de la clavícula fins al primer cartílag costal.
  • ca  lligament rotular, n m
  • ca  lligament anterior del genoll, n m sin. compl.
  • ca  tendó patel·lar, n m sin. compl.
  • ca  tendó rotular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cinta fibrosa molt ampla, gruixuda i resistent que s'estén des del vèrtex de la ròtula fins a la tuberositat anterior de la tíbia; morfològicament aquest lligament ha d'ésser considerat com el tendó terminal del múscul quàdriceps, interromput a la cara anterior del genoll pel desenvolupament de la ròtula, que no és més que un os sesamoide.
  • ca  lligament sacrociàtic major, n m
  • ca  lligament sacrotuberós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Làmina fibrosa, molt forta i resistent, que comença per dalt: a) a les dues espines ilíaques posteriors, on es confon més o menys amb el fascicle inferior del lligament sacroilíac posterior; b) a la part més posterior de la fossa ilíaca externa del coxal; c) a la vora corresponent de la columna sacrococcigeal, des de la tercera vèrtebra sacra fins a la zona mitjana del còccix; des d'aquesta línia d'inserció, que té una amplària d'uns 10 centímetres, surten fibres en forma de ventall que es reuneixen en una part estreta que, més avall, es torna a eixamplar per tal d'inserir-se finalment a la tuberositat isquiàtica; també es coneix per lligament sacrotuberós.
  • ca  lligament sacrociàtic menor, n m
  • ca  lligament de Henle, n m sin. compl.
  • ca  lligament sacroespinós de Henle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Làmina triangular formada per fascicles fibrosos i fibres musculars, dependents del múscul isquiococcigeal; la base s'insereix a la vora corresponent del sacre i del còccix i el vèrtex ho fa a l'espina ciàtica del coxal.