immunoglobulina inespecífica
immunoglobulina inespecífica
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
immunoglobulina homòloga,
n f
-
ca
gammaglobulina,
n f sin. compl.
-
ca
γ-globulina,
n f sin. compl.
-
ca
globulina immune,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina específica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina inespecífica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina normal,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina polivalent,
n f sin. compl.
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Immunoglobulina d'origen humà emprada en la immunització adquirida passiva enfront de determinades malalties infeccioses. La seva utilització ha permès la substitució dels anomenats sèrums de convalescent. Els preparats d'Ig homòlogues són concentrats de les fraccions del sèrum que contenen els anticossos i presenten l'avantatge de llur administració en un petit volum. Les tècniques de fraccionament plasmàtic amb alcohol en fred (mètode de Cohn) permeten l'obtenció d'Ig amb un contingut elevat d'anticossos homòlegs, que poden ésser administrats amb seguretat total i molt bona tolerància. Els preparats són formats gairebé exclusivament per IgG i només un 1-2 % d'IgA. Hom distingeix dues classes d'Ig homòlogues: normals (inespecífiques o polivalents) i específiques. La Ig normal és obtinguda a partir d'un mínim de 1.000 donants normals i no seleccionats, i conté anticossos procedents de l'experiència immunitària dels donants. Està indicada com a tractament de substitució en els casos d'agammaglobulinèmia i hipogammaglobulinèmia, i per a evitar o atenuar les malalties infeccioses infantils, en que per raó de llur difusió es troben anticossos en el sèrum de la major part dels adults, especialment del xarampió i l'hepatitis A. Les Ig específiques s'obtenen del sèrum de donants hiperimmunitzats activament, a vegades del sèrum de donants amb títols elevats d'anticossos o del sèrum de convalescents. Les Ig específiques més importants són la Ig antitetànica, l'antiràbica i l'antihepatitis B. Les Ig homòlogues també són anomenades gammaglobulines.
immunoglobulina M
immunoglobulina M
.FITXA REVISADA, Immunologia
-
ca
immunoglobulina M,
n f
-
es
inmunoglobulina M,
n f
-
fr
immunoglobuline M,
n f
-
en
immunoglobulin M,
n
-
sbl
IgM
.FITXA REVISADA, Immunologia
Definición
Immunoglobulina que conté cadenes pesants μ, amb quatre dominis constants, que actua com a BCR dels limfòcits B naïfs i que intervé en l'activació de la via clàssica del complement.
Nota
-
La IgM resta confinada a l'espai intravascular, en el qual representa el 6 % de totes les immunoglobulines plasmàtiques. Les aglutinines naturals són del tipus IgM. És la immunoglobulina que se sintetitza més precoçment, tant en el curs de l'evolució ontogènica com després d'un primer contacte amb l'antigen en la vida adulta.
La IgM es troba habitualment en forma pentamèrica estabilitzada amb la cadena J. Per aquest motiu, en experimentació, se l'ha denominat de vegades immunoglobulina d'alt pes molecular.
immunoglobulina monoclonal
immunoglobulina monoclonal
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
-
ca
anticòs monoclonal,
n m
-
ca
immunoglobulina monoclonal,
n f sin. compl.
-
es
anticuerpo monoclonal,
n m
-
fr
anticorps monoclonal,
n m
-
en
monoclonal antibody,
n
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definición
Anticòs produït al laboratori, habitualment mitjançant la tècnica d'hibridomes, a partir d'un únic clon de limfòcits.
Nota
-
Els anticossos monoclonals són altament específics i formen part del tractament d'alguns tipus de càncer. Es poden utilitzar de manera aïllada o per a transportar fàrmacs, toxines o materials radioactius directament a les cèl·lules tumorals.
immunoglobulina normal
immunoglobulina normal
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
immunoglobulina homòloga,
n f
-
ca
gammaglobulina,
n f sin. compl.
-
ca
γ-globulina,
n f sin. compl.
-
ca
globulina immune,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina específica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina inespecífica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina normal,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina polivalent,
n f sin. compl.
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Immunoglobulina d'origen humà emprada en la immunització adquirida passiva enfront de determinades malalties infeccioses. La seva utilització ha permès la substitució dels anomenats sèrums de convalescent. Els preparats d'Ig homòlogues són concentrats de les fraccions del sèrum que contenen els anticossos i presenten l'avantatge de llur administració en un petit volum. Les tècniques de fraccionament plasmàtic amb alcohol en fred (mètode de Cohn) permeten l'obtenció d'Ig amb un contingut elevat d'anticossos homòlegs, que poden ésser administrats amb seguretat total i molt bona tolerància. Els preparats són formats gairebé exclusivament per IgG i només un 1-2 % d'IgA. Hom distingeix dues classes d'Ig homòlogues: normals (inespecífiques o polivalents) i específiques. La Ig normal és obtinguda a partir d'un mínim de 1.000 donants normals i no seleccionats, i conté anticossos procedents de l'experiència immunitària dels donants. Està indicada com a tractament de substitució en els casos d'agammaglobulinèmia i hipogammaglobulinèmia, i per a evitar o atenuar les malalties infeccioses infantils, en que per raó de llur difusió es troben anticossos en el sèrum de la major part dels adults, especialment del xarampió i l'hepatitis A. Les Ig específiques s'obtenen del sèrum de donants hiperimmunitzats activament, a vegades del sèrum de donants amb títols elevats d'anticossos o del sèrum de convalescents. Les Ig específiques més importants són la Ig antitetànica, l'antiràbica i l'antihepatitis B. Les Ig homòlogues també són anomenades gammaglobulines.
immunoglobulina polivalent
immunoglobulina polivalent
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
immunoglobulina homòloga,
n f
-
ca
gammaglobulina,
n f sin. compl.
-
ca
γ-globulina,
n f sin. compl.
-
ca
globulina immune,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina específica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina inespecífica,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina normal,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina polivalent,
n f sin. compl.
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Immunoglobulina d'origen humà emprada en la immunització adquirida passiva enfront de determinades malalties infeccioses. La seva utilització ha permès la substitució dels anomenats sèrums de convalescent. Els preparats d'Ig homòlogues són concentrats de les fraccions del sèrum que contenen els anticossos i presenten l'avantatge de llur administració en un petit volum. Les tècniques de fraccionament plasmàtic amb alcohol en fred (mètode de Cohn) permeten l'obtenció d'Ig amb un contingut elevat d'anticossos homòlegs, que poden ésser administrats amb seguretat total i molt bona tolerància. Els preparats són formats gairebé exclusivament per IgG i només un 1-2 % d'IgA. Hom distingeix dues classes d'Ig homòlogues: normals (inespecífiques o polivalents) i específiques. La Ig normal és obtinguda a partir d'un mínim de 1.000 donants normals i no seleccionats, i conté anticossos procedents de l'experiència immunitària dels donants. Està indicada com a tractament de substitució en els casos d'agammaglobulinèmia i hipogammaglobulinèmia, i per a evitar o atenuar les malalties infeccioses infantils, en que per raó de llur difusió es troben anticossos en el sèrum de la major part dels adults, especialment del xarampió i l'hepatitis A. Les Ig específiques s'obtenen del sèrum de donants hiperimmunitzats activament, a vegades del sèrum de donants amb títols elevats d'anticossos o del sèrum de convalescents. Les Ig específiques més importants són la Ig antitetànica, l'antiràbica i l'antihepatitis B. Les Ig homòlogues també són anomenades gammaglobulines.
immunoglobulina Rh0 (D)
immunoglobulina Rh0 (D)
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
-
ca
globulina immune Rh0 (D),
n f
-
ca
globulina anti D,
n f sin. compl.
-
ca
globulina anti Rh0,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina anti D,
n f sin. compl.
-
ca
immunoglobulina Rh0 (D),
n f sin. compl.
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definición
Globulina derivada del plasma sanguini humà que conté l'anticòs per a l'antigen D o antigen Rh0 (D) del grup sanguini Rh, emprada en la prevenció de la sensibilització Rh d'una dona Rh-negativa després del deslliurament d'un fetus Rh-positiu.
immunoglobulina secretada
immunoglobulina secretada
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
-
ca
immunoglobulina secretada,
n f
-
es
inmunoglobulina secretada,
n f
-
fr
immunoglobuline sécrétée,
n f
-
en
secreted immunoglobulin,
n
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
Definición
Immunoglobulina soluble produïda per una cèl·lula plasmàtica i alliberada al medi extracel·lular, que té per funció actuar com a anticòs.
Nota
-
Funcionalment, aquest terme es contraposa a immunoglobulina de membrana.
immunoglobulinogènesi
immunoglobulinogènesi
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Immunologia
-
ca
immunoglobulinogènesi,
n f
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Immunologia
Definición
Síntesi de les immunoglobulines.
immunoglobulinopatia
immunoglobulinopatia
Malalties i síndromes, Immunologia
-
ca
immunoglobulinopatia,
n f
Malalties i síndromes, Immunologia
Definición
Malaltia caracteritzada per una modificació de les immunoglobulines.
immunohematologia
immunohematologia
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
-
ca
immunohematologia,
n f
Hematologia i hemoteràpia, Immunologia
Definición
Branca de l'hematologia que estudia els mecanismes immunitaris responsables de les malalties de la sang, i les característiques i les funcions immunitàries de les cèl·lules de la sang.