Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  isoprenalina, n f
  • ca  isoproterenol, n m sin. compl.
  • es  isoprenalina, n f
  • fr  isoprénaline, n f
  • en  isoprenaline, n
  • CAS  7683-59-2

.FITXA REVISADA, Cardiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Pneumologia

Definición
Fàrmac simpaticomimètic adrenèrgic, derivat de la norepinefrina, que té una potent acció broncodilatadora i inotròpica.

Nota

  • La isoprenalina és d'origen sintètic.

    La denominació isoprenalina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  isòptera, n f

Oftalmologia

Definición
Línia que delimita les àrees del camp visual en les quals la sensibilitat de la retina és uniforme.

Nota

  • La denominació isòptera està formada a partir de iso- i del grec opter 'observador'.
  • ca  isoscopi, n m

Oftalmologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell per a observar canvis de posició dels eixos vertical i horitzontal de l'ull.
  • ca  isoseroteràpia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Homeopatia

Definición
Tractament amb un isosèrum.
  • ca  isosèrum, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Homeopatia

Definición
Sèrum obtingut d'una persona que ha patit la mateixa malaltia que hom vol tractar.
  • ca  isòsmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Perversió olfactiva en què totes les olors se senten iguals, indistintes.
  • ca  isosmòtic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit de les solucions que tenen la mateixa pressió osmòtica.
  • ca  isosorbida, n f
  • es  isosorbida
  • fr  isosorbide
  • en  isosorbide
  • CAS  652-67-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
diürètic osmòtic
  • ca  isospín, n m
  • ca  spin isobàric, n m sin. compl.
  • ca  spin isotòpic, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definición
Magnitud física pròpia dels hadrons, representada per un vector d'un espai abstracte tridimensional, la tercera component del qual, T3, permet de caracteritzar els diferents membres d'un grup de partícules. L'isospín es conserva en les interaccions fortes.
  • ca  isòspora, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de protists esporulats pertanyent a la subclasse Coccidia, que inclou l'espècie (Isospora belli) causant de l'isosporosi. El cicle vital del protozou s'inicia amb la ingestió d'un oocist esporulat, el qual conté dos esporocists i cadascun dels quals conté quatre esporozoïts. Els esporozoïts envaeixen la mucosa intestinal i es transformen en merozoïts. Després d'aquesta fase asexuada, alguns merozoïts es transformen en gametòcits sexuats, els quals produeixen oocists que s'excreten amb la femta. Parasiten ocells, amfibis, rèptils i mamífers, incloent-hi l'espècie humana. El gènere, en la seva primera descripció, comprenia espècies que parasitaven només un hoste. Alguns autors l'han ampliat i hi inclouen espècies que parasiten també un hoste intermedi.