Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  irritabilitat nerviosa, n f

Neurologia

Definición
Propietat del nervi de transmetre impulsos.
  • ca  irritabilitat nerviosa, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definición
Condició dels psicòpates irritables.
  • ca  irritabilitat química, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Resposta dels teixits a qualsevol acció que hi produeixi un canvi químic.
  • ca  irritabilitat tàctil, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia

Definición
Condició de les cèl·lules que repel·leixen partícules estranyes quan hi entren en contacte.
  • ca  irritabilitat vesical, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Urologia

Definición
Estat d'hipersensibilitat de la bufeta urinària per la qual la presència d'una petita quantitat d'orina provoca la micció.
  • ca  irritable, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Capaç de reaccionar als estímuls.
  • ca  irritable, adj

Salut mental

Definición
Dit de les personalitats psicopàtiques que reaccionen exageradament als estímuls exteriors.
  • ca  irritable, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Exageradament sensible als estímuls.
  • ca  irritació, n f
  • es  irritación
  • fr  irritation
  • en  irritation

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definición
Estat de sobreexcitació o de sensibilitat exagerada, psíquica o física, de tot l'organisme o d'una part.
  • ca  irritació, n f
  • es  irritación
  • fr  irritation
  • en  irritation

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Acció d'irritar o irritar-se; l'efecte.