Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  inducció, n f
  • es  inducción
  • fr  induction
  • en  induction

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Infermeria

Definición
Acció d'estendre la matèria d'un emplastre.
  • ca  inducció, n f
  • es  inducción
  • fr  induction
  • en  induction

Anatomia > Embriologia, Veterinària

Definición
Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i assenyala la forma definitiva de l'embrió a partir d'un centre organitzador.
  • ca  inducció, n f
  • es  inducción
  • fr  induction
  • en  induction

Anatomia > Embriologia, Veterinària

Definición
Iniciació d'un procés fisiològic vegetal (germinació, floració, etc) determinada per un estímul (fotoperíode, fitohormones, etc).
  • ca  inducció anestèsica, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definición
Iniciació de l'anestèsia general per mitjà de l'administració intravenosa de fàrmacs que deprimeixen el sistema nerviós central (barbiturats, opioides, benzodiazepines, etc).
  • ca  inducció de l'ovulació, n f

Farmacologia, Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Procediment terapèutic destinat a produir artificialment l'ovulació, mitjançant hormones o fàrmacs que augmentin les concentracions de gonadotrofines endògenes (citrat de clomifè, hormona hipotalàmica alliberadora de gonadotrofines) o bé amb l'administració de gonadotrofines exògenes.
  • ca  inducció de Spemann, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia

Definición
Efecte estimulant i ordenador demostrat per certs teixits sobre els teixits o òrgans veïns a l'inici del desenvolupament embrionari.
  • ca  inducció del part, n f

Ginecologia i obstetrícia, Infermeria

Definición
Acció encaminada a engegar el procés del part, sigui per amniotomia o per infusió contínua d'oxitocina (inducció oxitòcica).
  • ca  desplaçament, n m
  • ca  inducció elèctrica, n f sin. compl.
  • es  desplazamiento
  • fr  déplacement
  • en  displacement
  • sbl  D

Disciplines de suport > Física

Definición
En un camp elèctric, vector que té la mateixa direcció i el mateix sentit que el camp, i una magnitud igual al producte del camp per la permitivitat.
  • ca  inducció enzímica, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Mecanisme d'estimulació de la síntesi d'un determinat enzim per un organisme, a causa de la presència del substrat corresponent en el medi. L'enzim induït és sintetitzat de nou a partir dels aminoàcids; per tant el substrat inductor activa la síntesi de l'enzim. Aquest fenomen és explicat segons la hipòtesi de l'operó de Jacob i Monod.
  • ca  inducció lisogènica, n f

Disciplines de suport > Biotecnologia

Definición
Inducció que ocorre quan el pròfag és transferit a un bacteri no lisogènic per conjugació o transducció.