Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hilar, adj
  • en  hylic

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la matèria, compost de matèria; terme aplicat per Adami al teixit polpós de l'embrió.

Nota

  • La denominació hilar prové del grec hýle 'matèria'.
  • ca  hilar, adj
  • es  hiliar

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent a un hil.

Nota

  • La denominació hilar prové del grec hýle 'matèria'.
  • ca  hilarant, adj
  • en  laughable
  • en  laughing

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia

Definición
Que fa riure; dit del protòxid de nitrogen emprat en anestèsia: gas hilarant.

Nota

  • La denominació hilarant prové del llatí hilarans -antis 'que alegra'.
  • ca  hilaritat, n f
  • en  hylarity

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Riure sorollós.
  • ca  hilo-
  • ca  hil- sin. compl.
  • ca  hile- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Formes prefixades del mot grec hýle, que significa matèria, bosc.
  • ca  hilífug -a, adj
  • es  hiliofugal
  • en  hilifuge

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Que s'irradia de l'hil; dit de les línies opaques, de vasos o bronquis, enregistrades per radiografia.
  • ca  hilitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definición
Inflamació de l'hil, especialment del pulmonar.
  • ca  hilo-
  • ca  hil- sin. compl.
  • ca  hile- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Formes prefixades del mot grec hýle, que significa matèria, bosc.
  • ca  hilognòsia, n f

Neurologia

Definición
Facultat de reconèixer, mitjançant el tacte, la matèria constitutiva dels objectes.
  • ca  hiloma, n m
  • en  hyloma

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definición
Tumor format de teixit embrionari d'origen epiblàstic.