Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  helcoplàstia, n f

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia plàstica, reparadora i estètica, Dermatologia

Definición
Reparació d'una úlcera mitjançant cirurgia plàstica.
  • ca  helcosi, n f
  • ca  elcosi, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definición
Ulceració, formació d'una úlcera.
  • ca  helectomia, n f
  • ca  tilostèresi, n f sin. compl.
  • es  helectomía, n f
  • fr  ablation d'un cal, n f
  • fr  ablation d'un cors, n f
  • fr  ablation d'un durillon, n f
  • fr  ablation d'une callosité, n f
  • en  callus debridement, n
  • en  clavus enucleation, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia tegumentària

Definición
Extirpació d'un call o d'una durícia.

Nota

  • L'helectomia, en contextos menys especialitzats, també s'ha anomenat desbridament d'un call, enucleació d'un call, enucleació d'un ull de poll o extracció del clau d'un call.

    La denominació tilostèresi està formada a partir del grec týlos 'durícia' i stéresis 'privació'.
  • ca  helenalina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Toxicologia

Definición
Lactona sesquiterpenoide, de fórmula C15H18O4, present en diverses espècies del gènere Helenium, de les compostes: H. autumnale, H. amarum, H. microcephalum. És altament tòxica, capaç de causar paràlisi de la musculatura voluntària i cardíaca, i gastroenteritis fatal.
  • ca  helenina, n f
  • es  helenina, n f
  • fr  helenine, n f
  • en  helenine, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Al·lantolactona, terpè extret de l'arrel de l'herba de l'ala (Inula helenium).

Nota

  • L'helenina és emprada en medicina com a antisèptic i expectorant.
  • ca  heli, n m
  • es  helio
  • fr  hélium
  • en  helion
  • en  helium
  • sbl  He

Disciplines de suport > Química

Definición
Element gasós, incolor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica. Fou identificat per primera vegada, el 1868, en l'espectre solar, raó per la qual li fou donat el nom d'heli. El seu nombre atòmic és 2, la massa atòmica 4,0026 i el símbol He. El nucli de l'heli, que conté dos protons i dos neutrons, constitueix la partícula aemesa pels cossos radioactius, la qual cosa explica la presència d'aquest element en l'atmosfera i en els minerals uranífers. En medicina és emprat com a diluent d'altres gasos: anestèsics i, sobretot, oxigen en el tractament de malalties respiratòries obstructives. Serveix per a produir les atmosferes artificials de les campanes d'immersió destinades al treball dels bussos (79% d'heli i 21% d'oxigen).

Nota

  • La denominació heli prové del grec hélios 'el Sol'.
  • ca  heli-3, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
3He, isòtop de l'heli, molt rar (una part en un milió d'heli ordinari). Es produeix per la desintegració ßdel triti.
  • ca  heli-4, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
4He, isòtop comú de l'heli, el 99,999% del natural. És emès en forma de raigs aper una gran varietat de cossos radioactius.
  • ca  heli-6, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
6He, únic isòtop artificial conegut de l'heli; és molt inestable.
  • ca  heliació, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament per l'exposició als raigs solars.