Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  paroníquia argentada, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Paronychia argentea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, que creix en camins, erms i llocs pedregosos de litoral mediterrani. La part aèria, en decocció, ha estat emprada com a diürètic i contra el dolor reumàtic i les afeccions de les vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció o bé la planta fresca, també ha estat utilitzada per guarir ferides.
  • ca  berbena, n f
  • ca  herba santa, n f sin. compl.
  • es  verbena
  • fr  verbeine

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies (Verbena sp) de la família de les verbenàcies, procedents sobretot d'Amèrica, moltes espècies del qual són conreades en jardineria. La V. officinalis té una acció astringent, vulnerària i antiespasmòdica i és emprada en el tractament de l'epilèpsia.
  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  absinti, n m sin. compl.
  • ca  albsinci, n m sin. compl.
  • ca  alsamilla, n f sin. compl.
  • ca  altamira, n f sin. compl.
  • ca  artemega, n f sin. compl.
  • ca  artemísia absinthium, n f sin. compl.
  • ca  assenci, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  herba santa, n f sin. compl.
  • es  ajenjo
  • fr  absinthe
  • en  absinthe
  • en  wormwood
  • nc  Artemisia absinthium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de fulla caduca, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d'alçada, que es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya, de gairebé tot el Principat i el País Valencià. Les fulles i les summitats florides, que es cullen de juliol a setembre, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra els cucs intestinals i per regular la menstruació. Com a ús extern, en decocció, també han estat utilitzades per guarir ferides. Hom ha emprat també donzell per a elaborar l'absenta i el vermut.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  tanarida, n f
  • ca  herba amarga, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba tana, n f sin. compl.
  • ca  tana, n f sin. compl.
  • nc  Tanacetum vulgare

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d'alçària, aromàtica, que es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, principalment a les contrades pirinenques i zones muntanyoses properes. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió han estat emprades per a combatre els cucs intestinals, els espasmes gastrointestinals i com a emmenagogues.
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba gafanonera, n f sin. compl.
  • ca  herba gafarronera, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  herba terrera, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Alyssum maritimum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 30 cm d'alçària, de flors blanques reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg, que viu a les vores dels camins de zones pedregoses o sorrenques i seques de la regió mediterrània, no lluny de la mar, arreu dels Països Catalans. En medicina popular hom l'ha emprada, en infusió, com a diürètic i contra el mal de pedra.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  pericó, n m
  • ca  flor de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba de cop, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba del pericó, n f sin. compl.
  • ca  herba foradada, n f sin. compl.
  • ca  herba transflorina, n f sin. compl.
  • ca  inflabou, n m sin. compl.
  • ca  oli de cop, n m sin. compl.
  • ca  pericó foradat, n m sin. compl.
  • ca  pericó groc, n m sin. compl.
  • ca  transflorina, n f sin. compl.
  • ca  trescam, n m sin. compl.
  • ca  tresflorina, n f sin. compl.
  • ca  tresflorina vera, n f sin. compl.
  • nc  Hypericum perforatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d'alçària, que creix en prats, no excessivament humits, pastures, camins i vores de boscs, de tot arreu dels Països Catalans. Les summitats florides, que es cullen a finals de juny, contenen fenols, tanins i flavonoides, i han estat emprades com a astringents, antisèptiques i cicatritzants. Preparades en infusió, també han estat usades contra afeccions bronquials i com a lleugerament sedants i antidepressives. També és anomenat flor de Sant Joan.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  pelosella, n f
  • ca  herba cancera, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal blanc, n f sin. compl.
  • ca  herba vellutada, n f sin. compl.
  • ca  orella de rata, n f sin. compl.
  • nc  Hieracium pilosella

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, que creix en prats secs i clarianes de bosc, a quasi tot Europa. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi. També ha estat emprada contra el muguet i les afeccions respiratòries.