Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hepatocolangiojejunostomia, n f
  • es  hepatocolangioyeyunostomía, n f
  • fr  hepatocholangio-jéjunostomie, n f
  • en  hepatocholangiojejunostomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definición
Anastomosi entre un conducte biliar intrahepàtic, que pot ser exposat a través d'una hepatotomia o hepatectomia, i una nansa de jejú.
  • ca  hepatocolangitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definición
Inflamació simultània del fetge i de les vies biliars.
  • ca  hepatocolecistostomia, n f
  • es  hepatocolecistostomía, n f
  • fr  hépato-cholécystostomie, n f
  • en  hepato-cholecystostomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definición
Operació que consisteix a anastomitzar la vesícula biliar a la superfície, descapsulada, de la cara inferior del fetge, per tal d'establir un drenatge directe dels conductes biliars intrahepàtics a la vesícula.
  • ca  hepatocòlic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora al fetge i al còlon.
  • ca  hepatàlgia, n f
  • ca  hepatodínia, n f sin. compl.
  • es  hepatalgia
  • fr  hépatalgie
  • en  hepatalgia

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia

Definición
Dolor al fetge, hepatodínia.
  • ca  hepatoentèric -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Relatiu o pertanyent al fetge i al budell alhora.
  • ca  hepatoesplènic -a, adj
  • ca  hepatolienal, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora al fetge i a la melsa.
  • ca  hepatòfag, n m
  • es  hepatófago
  • en  hepatophage

Anatomia > Citologia

Definición
Cèl·lula gegant que hom imagina que destrueix els hepatòcits.
  • ca  abscés hepàtic, n m
  • ca  hepatofima, n f sin. compl.
  • ca  purohepatitis, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Abscés únic o múltiple del fetge, originat a partir d'una infecció biliar (colecistitis, colangitis), una infecció procedent d'un altre òrgan abdominal (apendicitis, úlcera gastroduodenal perforada, malaltia inflamatòria intestinal, diverticulitis del còlon, càncer de còlon infectat) traumatismes hepàtics amb infecció secundària, bacterièmia, etc. Els microorganismes detectats més sovint són: Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris, Streptococcus fecalis, S. Millen, Bacteroides i Clostridium.

Nota

  • La denominació purohepatitis està formada a partir del llatí pus puris 'pus' i del grec hêpar hepatos 'fetge'. Es considera obsoleta.
  • La denominació hepatofima està formada a partir de hepato- i del grec phyma 'tumor'. Es considera obsoleta.
  • ca  hepatoflebitis, n f
  • en  hepatophlebitis

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definición
Inflamació de les venes hepàtiques.