Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  glossoepiglòtic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'epiglotis.
  • ca  glossoespasme, n m

Neurologia, Odontoestomatologia

Definición
Espasme dels músculs de la llengua.
  • ca  glossoestafilí -ina, adj
  • es  glosostafilino

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'úvula o el vel del paladar alhora; dit del múscul palatoglòs.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la llengua i a la faringe.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Dit del múscul glossofaringi, porció superior del múscul constrictor de la faringe.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Dit del nervi glossofaringi.
  • ca  glossohioidal, adj
  • en  glossohyal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'os hioide.
  • ca  glossolabiolaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la llengua, els llavis i la laringe alhora; dit d'una forma de paràlisi (síndrome de Duchenne).
  • ca  glossolàlia, n f

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Trastorn del llenguatge consistent en l'emissió de fonemes sense significat, com si hom fes ús d'un idioma propi, imaginari. És típica de la infància (quan són articulats els primers sons), de certs estats psicopàtics (d'èxtasi religiós, de megalomania, etc) o hipnòtics.
  • ca  glossomància, n f
  • en  glossomantia

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Diagnòstic basat en l'aspecte que presenta la llengua.