Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  glicociamina, n f
  • ca  àcid guanidinoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glucociamina, n f sin. compl.
  • es  glicociamina, n f
  • es  glucociamina, n f
  • fr  glycocyamine, n f
  • en  glycocyamine, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Compost químic format per la transferència d'un grup amidina de l'arginina a la glicina.

Nota

  • La glicociamina és emprada en combinació amb la betaïna com a cardiotònic.
  • ca  glicina, n f
  • ca  àcid aminoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glicocina, n f sin. compl.
  • ca  glicocol·la, n f sin. compl.
  • es  glicina, n f
  • es  glicocola
  • fr  glycine, n f
  • fr  glycocolle
  • en  glycine, n
  • en  glycocoll
  • sbl  Gly
  • CAS  56-40-6

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap carboni asimètric.

Nota

  • La glicina és molt abundant en les escleroproteïnes. Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix. Pot ser sintetitzada i és emprada com a antiàcid gàstric i com a nutrient; també ho ha estat en el tractament d'algunes miopaties.

    La denominació àcid aminoacètic és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  glicocolat, n m
  • en  glycocholate

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definición
Sal o èster de l'àcid glicocòlic. El glicocolat sòdic és un dels constituents normals de la bilis humana i de la dels herbívors. Aquesta, tractada convenientment, és emprada com a colerètic i colagog.
  • ca  glicina, n f
  • ca  àcid aminoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glicocina, n f sin. compl.
  • ca  glicocol·la, n f sin. compl.
  • es  glicina, n f
  • es  glicocola
  • fr  glycine, n f
  • fr  glycocolle
  • en  glycine, n
  • en  glycocoll
  • sbl  Gly
  • CAS  56-40-6

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap carboni asimètric.

Nota

  • La glicina és molt abundant en les escleroproteïnes. Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix. Pot ser sintetitzada i és emprada com a antiàcid gàstric i com a nutrient; també ho ha estat en el tractament d'algunes miopaties.

    La denominació àcid aminoacètic és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  glucocorticoide, n m
  • ca  glicocorticoide, n m sin. compl.
  • es  glucocorticoide, n m
  • fr  glucocorticoïde, n m
  • fr  glucocorticostéroïde, n m
  • en  glucocorticoid, n

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Conceptes generals

Definición
Cadascuna de les hormones esteroides produïdes per l'escorça suprarenal. El glucocorticoide més important és el cortisol.
  • ca  glucofília, n f
  • ca  glicofília, n f sin. compl.
  • en  glycophilia

Endocrinologia i nutrició

Definición
Tendència a presentar hiperglucèmia, encara que només hagi estat ingerida una petita quantitat de glucosa.
  • ca  glicoforina, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Cadascuna de les proteïnes de la membrana cel·lular dels eritròcits (glicoforina A i B), que travessen la doble capa de fosfolípids, unides a la proteïna 1.4. Conté cadenes de carbohidrats carregades negativament, que es projecten fora de la superfície cel·lular, i confereixen la major part de les càrregues fixes de l'exterior de l'eritròcit en virtut de llurs grups d'àcid siàlic.
  • ca  glicoforma, n f
  • es  glicoforma, n f
  • fr  glycoforme, n f
  • en  glycoform, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Isoforma d'una glicoproteïna.
  • ca  glicogen, n m
  • ca  glucogen, n m sin. compl.
  • es  glicógeno, n m
  • es  glucógeno, n m
  • fr  glycogène, n m
  • en  glycogen, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Polisacàrid format per nombroses molècules de glucosa enllaçades entre elles que es troba preferentment en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals com a substància de reserva.

Nota

  • El glicogen té una estructura química de polímer molt ramificat. Quan en les cèl·lules hi ha un excés de glucosa, s'acumula en forma de glicogen (per glicogènesi) i, quan es necessita glucosa, el glicogen acumulat es degrada (per glicogenòlisi). La glicogènesi és estimulada per la insulina, i la glicogenòlisi pel glucagó i l'adrenalina.
  • ca  glicogen -ògena, adj
  • en  glycogenous

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Que produeix sucre.