Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • es  encina, n f
  • fr  chêne vert, n m
  • en  evergreen oak, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre de fulla persistent (Quercus ilex), de la família de les fagàcies, que es fa en contrades mediterrànies poc àrides a tot arreu dels Països Catalans.

Nota

  • L'escorça de l'alzina ha estat emprada com a astringent i, en decocció, per a netejar úlceres i ferides i contra els penellons.
  • ca  pesta, n f
  • ca  glànola, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Roc, n f sin. compl.
  • ca  plaga, n f sin. compl.
  • es  peste
  • fr  peste
  • en  pest
  • en  plague

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nom donat antigament a totes les grans epidèmies; d'aquí deriva el fet que encara avui, de vegades, les malalties epidèmiques siguin anomenades pestilencials. Actualment, però, el terme és aplicat gairebé exclusivament a la malaltia causada pel bacil de Yersin i Kitasato.
  • ca  glans, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Gla; en anatomia, terme general que designa un òrgan en forma de gla.

Nota

  • La denominació glans és un llatinisme.
  • ca  glans clitoridis, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Gland del clítoris.

Nota

  • La denominació glans clitoridis és un llatinisme.
  • ca  glans penis, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Gland del penis.

Nota

  • La denominació glans penis és un llatinisme.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Nota

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  glaucarubina, n f
  • es  glaucarubina, n f
  • fr  glaucarubine, n f
  • en  glaucarubin, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Glicòsid obtingut del fruit de Simaruba glauca.

Nota

  • La glaucarubina ha estat emprada com a amebicida.
  • ca  glauci, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies (Glaucium sp) de la família de les papaveràcies, de les quals s'extreu la glaucina.
  • ca  glaucina, n f
  • es  glaucina, n f
  • fr  glaucine, n f
  • en  glaucine, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Alcaloide tòxic d'estructura isoquinolínica que hom extreu de les fulles del glauci, a les quals confereix propietats diürètiques i litotríptiques.
  • ca  glaucoma, n m
  • ca  coroïditis serosa, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Donders, n f sin. compl.
  • es  glaucoma, n m
  • fr  glaucome, n m
  • en  glaucoma, n

.FITXA REVISADA, Oftalmologia

Definición
Augment de la pressió intraocular, per sobre de 20-21 mm de Hg, que produeix una lesió progressiva i irreversible de les fibres nervioses retinianes al seu pas per la papil·la del nervi òptic, i provoca com a signe característic una excavació papil·lar i defectes en el camp visual.

Nota

  • El glaucoma té dues formes clíniques principals, la crònica, que és asimptomàtica, i l'aguda, amb dolor i pèrdua de visió associada.

    La denominació glaucoma prové del grec gláukoma, en referència a la coloració verdosa de la pupil·la en els casos més avançats.