Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  -gènic -gènica

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Forma sufixada que significa que és generat per, que és produït per.
  • ca  genicle, n m

Neurologia

Definición
Corba aguda d'un nervi. Així, rep el nom de genicle del nervi facial la corba de l'arrel d'aquest nervi que produeix un relleu en el sòl del quart ventricle.

Nota

  • La denominació genicle prové del llatí geniculum, diminutiu de genu 'genoll'.
  • ca  geniculació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Corbament en forma de genoll.
  • ca  genicular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Relatiu o pertanyent al genoll.
  • ca  geniculat -ada, adj
  • en  geniculate
  • en  geniculated

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Articulat com un genoll.
  • ca  genio-
  • ca  geni- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Odontoestomatologia

Definición
Formes prefixades del mot grec géneion, que significa mentó.
  • ca  genioespasme, n m

Neurologia

Definición
Mioclònia dels músculs del mentó.
  • ca  geniofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent al mentó i a la faringe.
  • ca  genioglòs -ossa, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora al mentó i a la llengua.
  • ca  geniohioglòs -ossa, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora al mentó, al hioide i a la llengua.