Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fractura per lliscament, n f
  • ca  fractura per cisallament, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que es produeix per un mecanisme de tisora o de cisalla, és a dir per l'acció de dues forces que actuen una al costat de l'altra, en la mateixa direcció, però en sentit oposat; les molècules de l'os es veuen sol·licitades en dos sentits diferents i, per tant, s'esdevé una fractura en direcció paral·lela a les forces vulnerants; és, doncs, una fractura transversal.
  • ca  fractura per compressió, n f
  • ca  fractura per aixafament, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Varietat de fractura en què hi ha una aproximació de les molècules, en el sentit vertical, però una separació en el sentit transversal, de tal manera que es produeix un eixamplament en el sentit invers de la compressió; es presenta a conseqüència de caigudes des d'una altura.
  • ca  fractura per contracció muscular, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura produïda per l'acció d'una contracció muscular enèrgica, sense intervenció de cap agent vulnerant extern; això s'esdevé especialment en individus musculats o bé quan s'efectuen contraccions musculars violentes sense coordinació, tal com passa en els tractaments convulsants que s'empren en psiquiatria, o bé en el tètan i l'epilèpsia.
  • ca  fractura per contracop, n f

Traumatologia i ortopèdia

Definición
Fractura del crani, que es produeix al cantó oposat al de l'agent vulnerant.
  • ca  fractura per flexió, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
S'esdevé quan un os recte és forçat a corbar-se per l'acció del traumatisme, o quan augmenta o es redreça la corba d'un os corb.
  • ca  fractura per lliscament, n f
  • ca  fractura per cisallament, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que es produeix per un mecanisme de tisora o de cisalla, és a dir per l'acció de dues forces que actuen una al costat de l'altra, en la mateixa direcció, però en sentit oposat; les molècules de l'os es veuen sol·licitades en dos sentits diferents i, per tant, s'esdevé una fractura en direcció paral·lela a les forces vulnerants; és, doncs, una fractura transversal.
  • ca  fractura per sobrecàrrega, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Constitueix un tipus de fractura espontània produïda no per un traumatisme agut i únic, sinó per microtraumatismes repetits, que acaben per alterar les propietats fisicoquímiques de l'os, i en disminueixen la resistència; la línia de fractura és transversal i la consolidació és bona amb formació d'un call hipertròfic.
  • ca  fractura espiroide, n f
  • ca  fractura helicoide, n f sin. compl.
  • ca  fractura per torsió, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que es produeix per torsió i afecta els ossos llargs; és molt freqüent i moltes de les fractures qualificades d'obliqües són, en realitat, espiroides; els fragments acaben de manera irregular, tallats en bisell com un bec de flauta i la línia de fractura dibuixa una espiral damunt de la superfície externa de l'os.
Fractura que es produeix quan un extrem ossi és fix i l'altre sofreix una rotació, o quan ambdós l'experimenten en sentit contrari; són fractures espiroides. Habitualment el mecanisme de torsió s'acompanya de flexió i ben sovint s'hi afegeix un component de compressió. ((fractura per torsió))
  • ca  fractura per arrencament, n f
  • ca  fractura per tracció, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura que s'observa únicament en les apòfisis i en els ossos curts; és deguda a la tracció dels lligaments o insercions musculotendinoses.
  • ca  fractura tancada, n f
  • ca  fractura simple, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Fractura sense solució de continuïtat a la pell.