Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  forat zigomaticotemporal, n m
  • ca  forat zigomàtic de Meckel, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic intern, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic posterior, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Orifici extern del conducte zigomàtic, que s'obre a la cara interna de l'os pòmul, més exactament a la fossa temporal, i que permet el pas dels mateixos filets nerviosos del forat zigomaticofacial.
  • ca  forat zigomaticofacial, n m
  • ca  forat zigomàtic anterior, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic extern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Orifici extern del conducte zigomàtic, que s'obre a la cara externa de l'os pòmul i que permet el pas de filets nerviosos procedents de la branca orbitària del maxil·lar superior.
  • ca  forat zigomaticoorbitari, n m
  • ca  forat zigomàtic d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic inferior, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic intern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Orifici de la cara superior de l'apòfisi orbitària de l'os pòmul, que és el començament del conducte zigomàtic, el qual es bifurca en Y per tal d'obrir-se a la cara externa i a la interna d'aquest os. No és gens rar trobar que els conductes zigomàtics secundaris siguin independents l'un de l'altre, per la qual cosa hi hauria dos orificis zigomaticoorbitaris, en lloc d'un.
  • ca  forat zigomaticotemporal, n m
  • ca  forat zigomàtic de Meckel, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic intern, n m sin. compl.
  • ca  forat zigomàtic posterior, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Orifici extern del conducte zigomàtic, que s'obre a la cara interna de l'os pòmul, més exactament a la fossa temporal, i que permet el pas dels mateixos filets nerviosos del forat zigomaticofacial.
  • ca  forc, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle recte, la qual serveix de mida.
  • ca  força, n f
  • es  fuerza
  • fr  force
  • en  force
  • en  strength

Disciplines de suport > Física

Definición
Causa capaç de modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-hi deformacions. La unitat de força en el sistema MKS és el newton, i en el CGS, la dina.
  • ca  força, n f
  • ca  energia, n f sin. compl.
  • la  vis

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
És emprat, en la forma llatina, en locucions com ara vis conservatrix, poder natural de l'organisme de resistir les lesions i malalties; vis a fronte, força que actua des de davant, que obstrueix, que frena o impedeix; vis medicatrix naturae, poder de guariment de la natura, inherent a les qualitats de l'organisme; vis in situ, poder inherent a un teixit concret; vis a tergo, força que actua des de darrere, que impel·leix, com la força propulsiva que conserva la sang després d'haver passat de les artèries als capil·lars; vis vitae o vis vitalis, vitalisme.
  • ca  força d'una associació, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definición
En epidemiologia, expressió de la disparitat entre la freqüència amb què un factor és trobat en un esdeveniment (per exemple, en una malaltia) i la freqüència amb què s'observa en absència de l'esdeveniment.
  • ca  força electromotiu, n f
  • sbl  E
  • sbl  e

Disciplines de suport > Física

Nota

  • El símbol E és emprat especialment en corrent continu o per a valors eficaços de corrent altern i el símbol e és emprat per a valors instantanis quan varia amb el temps.
  • ca  força electromotriu, n f
  • ca  fem, n f abrev.

Disciplines de suport > Física