Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  foc de Sant Antoni, n m
  • ca  foc de Sant Marçal, n m sin. compl.
  • ca  foc gresc, n m sin. compl.
  • ca  foc salvatge, n m sin. compl.
  • ca  foc volat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial. Els símptomes principals són dolor i parestèsies locals.
  • ca  foc de Sant Antoni, n m
  • ca  foc de Sant Marçal, n m sin. compl.
  • ca  foc gresc, n m sin. compl.
  • ca  foc salvatge, n m sin. compl.
  • ca  foc volat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial. Els símptomes principals són dolor i parestèsies locals.
  • ca  foc de Sant Antoni, n m
  • ca  foc de Sant Marçal, n m sin. compl.
  • ca  foc gresc, n m sin. compl.
  • ca  foc salvatge, n m sin. compl.
  • ca  foc volat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial. Els símptomes principals són dolor i parestèsies locals.
  • ca  erisipela, n f
  • ca  foc sagrat, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • es  erisipela
  • fr  érisipèle
  • en  erysipelas
  • la  ignis sacer
  • la  ignis Sancti Ignatii

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia infecciosa produïda per estreptococs del grup A, que afecta la pell i el teixit subcutani. Forma una placa vermella, tensa, sensible, de vores netes, que s'estén perifèricament; de vegades s'hi formen vesícules o butllofes. Se sol localitzar a la cara, al voltant d'algun orifici (nas, orelles) on hi ha la porta d'entrada, o bé d'alguna ferida.

Nota

  • La denominació erisipela prové del grec erysípelas, de erythrós 'vermell' i potser pella 'pell'.
  • La denominació ignis sacer s'usava antigament.
  • ca  foc de Sant Antoni, n m
  • ca  foc de Sant Marçal, n m sin. compl.
  • ca  foc gresc, n m sin. compl.
  • ca  foc salvatge, n m sin. compl.
  • ca  foc volat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial. Els símptomes principals són dolor i parestèsies locals.
  • ca  foc de Sant Antoni, n m
  • ca  foc de Sant Marçal, n m sin. compl.
  • ca  foc gresc, n m sin. compl.
  • ca  foc salvatge, n m sin. compl.
  • ca  foc volat, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada a la pell o a les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial. Els símptomes principals són dolor i parestèsies locals.
  • ca  focal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Relatiu o pertanyent a un focus.
  • ca  focalització, n f

Disciplines de suport > Física

Definición
Terme emprat en òptica que designa l'acció exercida sobre uns feixos lluminosos per tal de fer-los passar per un punt determinat. Per analogia, en física atòmica indica l'acció i l'efecte de dirigir les partícules carregades d'un feix, per trajectòries determinades, mitjançant acceleradors de partícules, on són sotmeses a camps elèctrics i magnètics.
  • ca  fòcil, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Nom genèric dels dos ossos de l'avantbraç i de la cama.

Nota

  • La denominació fòcil prové del llatí fusillus, diminutiu de fusus 'fus'.
  • ca  tíbia, n f
  • ca  cnemi, n m sin. compl.
  • ca  fòcil major, n m sin. compl.
  • es  tibia
  • fr  tibia
  • en  shin bone
  • en  tibia

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os llarg, parell i asimètric, situat en la part anterior i interna de la cama, per dintre del peroné, per sota del fèmur, i per sobre del tars. Consta d'un cos o diàfisi i de dos extrems o epífisis (superior i inferior). L'epífisi superior presenta dues superfícies articulars horitzontals, lleugerament excavades, anomenades cavitats glenoides de la tíbia, interna i externa que s'articulen amb els còndils femorals. Les dues cavitats glenoides estan situades sobre dues masses voluminoses, anomenades tuberositats de la tíbia, que en conjunt formen el planell tibial. La tuberositat externa presenta una careta articular destinada a articular-se amb una careta semblant del cap del peroné. L'epífisi inferior presenta una cara inferior que s'articula amb l'astràgal, una part interna diferenciada en forma d'apòfisi voluminosa, anomenada mal·lèol intern, i una cara interna proveïda d'una excavació, destinada a rebre l'extrem inferior del peroné.
Os llarg i parió, en forma d'essa itàlica allargada, de secció triangular. Situat a la part anterior i interna de la cama, s'articula amb el fèmur i el peroné, per dalt, i amb el peroné i l'astràgal, per baix. Presenta un punt d'ossificació primitiu per al cos als 40 dies de la vida embrionària, i tres complementaris, un per a l'epífisi superior en el moment del naixement, un altre per a la inferior a la meitat del segon any, i el tercer per a la tuberositat anterior entre els 2 anys i els 4. ((tíbia, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació cnemi prové del grec knémé 'cama'.