Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fluorar, v tr
  • en  fluoridize

Disciplines de suport > Química

Definición
Sotmetre una substància, un compost, a halogenació amb fluor, introduint una o més molècules de fluor en una molècula orgànica.
  • ca  fluorat -ada, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Que conté fluor.
  • ca  fluoresceïna, n f
  • es  fluoresceína, n f
  • fr  fluorescéine, n f
  • en  fluorescein, n

.FITXA REVISADA, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Fluorocrom que pot emetre fluorescència verda emprat en immunofluorescència, normalment en forma de conjugat amb anticossos.

Nota

  • La fluoresceïna s'utilitza com a marcador de proteïnes del citoesquelet.
  • ca  fluoresceïnúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència de fluoresceïna a l'orina.
  • ca  fluorescència, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definición
Emissió de radiació per part d'àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l'ultraviolat). Al contrari de la fosforescència, només es produeix mentre el cos fluorescent rep una radiació incident. Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els composts aromàtics polinuclears; entre els inorgànics, les sals d'uranil, els cianocomplexos de platí i molts sòlids semiconductors. La fluorescència pot ésser induïda també per mecanismes com el de bombardeig amb electrons (a les pantalles dels tubs de raigs catòdics) i amb raigs alfa, beta o gamma (en els comptadors de radioactivitat de centelleig). En medicina és emprada en diferents proves de diagnòstic, radiològiques (radioscòpia) o de laboratori (immunofluorescència).
  • ca  fluorescència de raigs X, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definición
Emissió de raigs X secundaris per part d'una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l'anticàtode d'un tub de raigs X.
  • ca  fluorescència secundària, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definición
Fluorescència que es produeix en els teixits que han estat tenyits amb colorants fluorescents.
  • ca  fluorescent, adj

Disciplines de suport > Física

Definición
Relatiu o pertanyent a la fluorescència.
  • ca  fluorescent, adj

Disciplines de suport > Física

Definición
Que posseeix fluorescència.
  • ca  fluorhídric -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Que conté àcid fluorhídric.