Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca salicària, n f
ca estronca-sang, n m sin. compl.
ca flor de braçal, n f sin. compl.
ca frares, n m pl sin. compl.
ca trencadella, n f sin. compl.
nc Lythrum salicaria

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les litràcies, de 60 a 120 cm d`alçària, que creix en vores de rius, fonts i sòls inundats dels Pirineus i comarques del nord-est del Principat fins arribar al Baix Llobregat, i també al País Valencià. Les summitats florides que es cullen al final de la primavera o l'estiu, en infusió, són astringents. Com a ús extern, en decocció han estat usades per netejar ferides i nafres.

ca flor de càmfora, n f

Disciplines de suport > Química

Definición

Càmfora polvoritzada preparada per sublimació.

ca pericó vermell, n m
ca centaura menor, n f sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca fel de la terra, n m sin. compl.
ca flor de centaura, n f sin. compl.
ca flor vermella, n f sin. compl.
ca herba centaura, n f sin. compl.
ca herba d'espant, n f sin. compl.
ca herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
nc Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.

ca sempreviva borda, n f
ca botja, n f sin. compl.
ca flor de Corpus, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanella, n f sin. compl.
ca mançanilla borda, n f sin. compl.
nc Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.

ca prímula vera, n f
ca cucut, n m sin. compl.
ca flor de cucut, n f sin. compl.
ca herba de la paràlisi, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pau, n f sin. compl.
ca herba del mos del diable, n f sin. compl.
ca margaridussa, n f sin. compl.
ca prímula comuna, n f sin. compl.
ca prímula oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Espècies de prímula (P. vera), que viu en les fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes dels Pirineus i serralades del Principat i també a les comarques de Castelló. El rizoma, en infusió, ha estat emprat contra les afeccions de les vies respiratòries. El contacte amb la planta pot provocar una erupció cutània en persones sensibilitzades.

ca pulmonària, n f
ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
ca herba de freixura, n f sin. compl.
ca herba de roca, n f sin. compl.
nc Pulmonaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, que conté mucílag i al·lantoïna que li donen una acció emol·lient; és emprada en afeccions respiratòries diverses.

ca flor de la passió, n f
nc Passiflora incarnata

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia, de la família de les passifloràcies, pròpia de les zones càlides del sud dels Estats Units. Les flors i les summitats florides, assecades, han estat emprades com a sedant en el tractament de neuràlgies, dismenorrea, insomni i, tòpicament, contra les hemorroides i les cremades.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca calèndula officinalis, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor d'albat, n f sin. compl.
ca flor de meravella, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca gojat, n f sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
nc Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.

ca sempreviva borda, n f
ca botja, n f sin. compl.
ca flor de Corpus, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanella, n f sin. compl.
ca mançanilla borda, n f sin. compl.
nc Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca calèndula officinalis, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor d'albat, n f sin. compl.
ca flor de meravella, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca gojat, n f sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
nc Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición