Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fermi, n m
  • es  fermio
  • en  fermium
  • sbl  Fm

Disciplines de suport > Química

Definición
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids, de símbol Fm; no és present a la natura. De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius. La seva massa atòmica és 253. Fou descobert en els residus d'una explosió termonuclear l'any 1952.

Nota

  • La denominació fermi prové del nom d'Enrico Fermi, matemàtic i físic italià naturalitzat nord-americà (1901-1957).
  • ca  feromona, n f
  • en  pheromone

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Substància secretada a l'exterior per un organisme i que indueix en els seus congèneres una reacció característica. Aquest terme fou creat el 1959 per A. Butenandt i P. Karlson per a designar els missatges químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament.

Nota

  • La denominació feromona està formada a partir del grec phéro 'portar' i hormáo 'excitar'.
  • ca  ferri-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definición
Forma prefixada que indica la presència de ferro trivalent (Fe3+).
  • ca  fèrric -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Que conté ferro.
  • ca  fèrric -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Relatiu o pertanyent al ferro.
  • ca  fèrric -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Dit dels composts de ferro en què aquest té una valència o nombre d'oxidació de +3.
  • ca  ferricitocrom, n m

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  ferritina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Ferroproteïna que es presenta en els macròfags i també en les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l'absorció de ferro de la dieta. Hom creu que constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro. També n'hi ha al fetge, a la melsa i a la medul·la òssia. El seu component proteic és l'apoferritina, que té un pes molecular de 450.000.
  • ca  ferro, n m
  • es  hierro
  • fr  fer
  • en  ferrum
  • en  iron
  • sbl  Fe

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Element metàl·lic de símbol Fe, nombre atòmic 26, massa atòmica 55,847 i pes específic entre 7,85 i 7,88. És, després de l'alumini, el metall més abundant de la natura; constitueix el 5% de l'escorça terrestre. És un constituent essencial de l'hemoglobina, la mioglobina, la transferrina, la ferritina i diversos enzims (catalasa, peroxidasa, etc) i citocroms. Les seves funcions principals són el transport de l'oxigen als teixits i els mecanismes d'oxidació cel·lular. Un dèficit de ferro a l'organisme és causa d'anèmia microcítica i hipocròmica. Les seves sals són emprades en terapèutica, especialment l'arsenat, l'ascorbat, el clorur, el glicerofosfat, el gluconat, l'hiposulfit, el fosfat, l'oxalat, el sulfat, etc. Alguns isòtops radioactius són emprats en estudis sobre metabolisme.

Nota

  • La denominació ferro prové del llatí ferrum.
  • ca  ferro albuminitzat, n m

Disciplines de suport > Química

Definición
Compost d'òxid de ferro i albúmina, soluble en presència de citrat sòdic, emprat en el tractament de l'anèmia.