element apendicular
element apendicular
Anatomia > Embriologia
- ca element apendicular, n m
Anatomia > Embriologia
Definición
Cadascun dels apèndixs cartilaginosos del crani embrionari, dels quals deriven els ossets de l'orella, el hioide i l'apòfisi estiloide.
element artificial
element artificial
Disciplines de suport > Química
- ca element artificial, n m
Disciplines de suport > Química
Definición
Element que és el resultat d'una reacció produïda en un laboratori.
element bàsic
element bàsic
Disciplines de suport > Química
- ca element bàsic, n m
Disciplines de suport > Química
Definición
Terme obsolet per a cadascun dels elements els òxids dels quals, units amb aigua, donen lloc únicament a bases.
element d'indicis
element d'indicis
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
- ca element de traces, n m
- ca element d'indicis, n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
Definición
Qualsevol dels elements químics que estan distribuïts pels teixits orgànics en quantitats molt petites i són alhora essencials en nutrició: cobalt, coure, magnesi, manganès, zinc, etc. També són anomenats elements d'indicis.
element d'inserció
element d'inserció
.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica
- ca element d'inserció, n m
- es elemento de inserción, n m
- fr élément d'insertion, n m
- en element of insertion, n
.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica
Definición
Transposó que únicament codifica una transposasa, a més de les seqüències invertides terminals.
element de terres rares
element de terres rares
Disciplines de suport > Química
- ca element de terres rares, n m
Disciplines de suport > Química
Definición
Qualsevol dels quinze elements de la sèrie dels lantànids, integrada pels compresos entre els nombres atòmics 57 i 71.
element de traces
element de traces
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
- ca element de traces, n m
- ca element d'indicis, n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició
Definición
Qualsevol dels elements químics que estan distribuïts pels teixits orgànics en quantitats molt petites i són alhora essencials en nutrició: cobalt, coure, magnesi, manganès, zinc, etc. També són anomenats elements d'indicis.
element electronegatiu
element electronegatiu
Disciplines de suport > Química
- ca element electronegatiu, n m
Disciplines de suport > Química
Definición
Qualsevol element químic que captura electrons (o és capaç de capturar electrons) durant la combinació química. Té càrrega negativa i, durant l'electròlisi, es dirigeix al pol positiu.
element electropositiu
element electropositiu
Disciplines de suport > Química
- ca element electropositiu, n m
Disciplines de suport > Química
Definición
Qualsevol element químic que cedeix electrons (o és capaç de cedir electrons) durant la combinació química. Té càrrega positiva i, durant l'electròlisi, es dirigeix al pol negatiu.
element estable
element estable
Anatomia > Citologia
- ca element estable, n m
Anatomia > Citologia
Definición
Cèl·lula d'un teixit que no experimenta cap mitosi.
