Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estròncic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definición
Que conté estronci.
  • ca  estròncic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definición
Relatiu o pertanyent a l'estronci.
  • ca  estronciuresi, n f

Urologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Eliminació urinària d'estronci.
  • ca  estròngil, n m
  • es  estróngilo
  • fr  strongle
  • fr  strongyle
  • en  strongylus

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de nematodes (Strongylus sp), de la família dels estrongílids, compost de cucs paràsits. Moltes espècies són patògenes per als animals (cavalls sobretot). L'anomenat estròngil gegant (Dioctophyma renale) pertany en realitat a un altre gènere, el dioctofima.

Nota

  • La denominació estròngil prové del grec strongýlos 'rodó'.
  • ca  estrongílid, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nematode de la família dels estrongílids.
  • ca  estrongílids, n m pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Família de nematodes, de la superfamília dels estrongiloides, que inclou els gèneres estròngil i esofagòstom.
  • ca  estrongiloide, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere d'helmints nematodes (Strongyloides sp), de la superfamília dels rabditoides, distribuït àmpliament en l'intestí prim dels mamífers, particularment remugants, caracteritzat per la seva capacitat de replicació dins de l'hoste humà, fet inhabitual entre els helmints, la qual cosa facilita la perpetuació de cicles d'autoinfecció. És així que l'estrongiloïdosi pot persistir durant decennis sense necessitat d'una nova exposició de l'hoste a les larves infeccioses de l'exterior. L'espècie més coneguda és l'estrongiloide estercoraci. D'altres espècies també poden infectar l'home, com és el S. füllerborni.

Nota

  • La denominació estrongiloide està formada a partir del grec strongyluos 'rodó' i de -oide.
  • ca  estrongiloide estercoraci, n m
  • ca  anguíl·lula estercorària, n f sin. compl.
  • ca  anguíl·lula intestinal, n f sin. compl.
  • ca  estrongiloide intestinal, n m sin. compl.
  • nc  Anguillula intestinalis
  • nc  Anguillula stercoralis
  • nc  Strongyloides stercoralis

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Estrongiloide repartit extensament en regions tropicals del sud-est asiàtic, de l'Àfrica subsahariana i del Brasil, així com també en zones temperades i humides, sobretot institucions tancades. L'helmint adult és filiforme, incolor i té una longitud de 2 mm. A més a més del seu cicle parasitari pot desenvolupar un cicle de desenvolupament lliure en el sòl. Les larves rabditiformes eliminades amb la femta es transformen en larves filariformes, que són infectants de manera directa o després d'una etapa de desenvolupament lliure. L'espècie humana adquireix l'estrongiloïdosi per la penetració de les larves filariformes a través de la pell o de les mucoses. Després són transportades per mitjà de la circulació sanguínia als alvèols pulmonars, on ascendeixen fins a la tràquea i són deglutides i, d'aquesta manera, arriben fins a l'intestí prim. Allí, les larves maduren fins a helmints adults, les femelles dels quals es reprodueixen per partenogènesi i n'eliminen els ous. Una altra probabilitat és que les larves rabditiformes intestinals es transformin directament en larves filariformes, travessin la paret intestinal o la pell perianal, entrin en la circulació sanguínia i tanquin el cicle en el mateix hoste.
Agent productor de l'estrongiloïdosi. ((anguíl·lula estercorària))

Nota

  • La denominació anguíl·lula estercorària s'usava antigament.
  • ca  estrongiloide fülleborn, n m

Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definición
(S. fülleborn) Espècie rara d'estrongiloide, aïllada a l'Àfrica i a Papua Nova Guinea, que produeix una estrongiloïdosi transmesa de persona a persona per mitjà de la llet materna. L'helmint allibera amb la femta sacs membranosos plens d'ous. Gairebé sempre els afectats són nodrissons i infants petits. Les manifestacions clíniques són abdominals i pulmonars.
  • ca  estrongiloide estercoraci, n m
  • ca  anguíl·lula estercorària, n f sin. compl.
  • ca  anguíl·lula intestinal, n f sin. compl.
  • ca  estrongiloide intestinal, n m sin. compl.
  • nc  Anguillula intestinalis
  • nc  Anguillula stercoralis
  • nc  Strongyloides stercoralis

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Estrongiloide repartit extensament en regions tropicals del sud-est asiàtic, de l'Àfrica subsahariana i del Brasil, així com també en zones temperades i humides, sobretot institucions tancades. L'helmint adult és filiforme, incolor i té una longitud de 2 mm. A més a més del seu cicle parasitari pot desenvolupar un cicle de desenvolupament lliure en el sòl. Les larves rabditiformes eliminades amb la femta es transformen en larves filariformes, que són infectants de manera directa o després d'una etapa de desenvolupament lliure. L'espècie humana adquireix l'estrongiloïdosi per la penetració de les larves filariformes a través de la pell o de les mucoses. Després són transportades per mitjà de la circulació sanguínia als alvèols pulmonars, on ascendeixen fins a la tràquea i són deglutides i, d'aquesta manera, arriben fins a l'intestí prim. Allí, les larves maduren fins a helmints adults, les femelles dels quals es reprodueixen per partenogènesi i n'eliminen els ous. Una altra probabilitat és que les larves rabditiformes intestinals es transformin directament en larves filariformes, travessin la paret intestinal o la pell perianal, entrin en la circulació sanguínia i tanquin el cicle en el mateix hoste.
Agent productor de l'estrongiloïdosi. ((anguíl·lula estercorària))

Nota

  • La denominació anguíl·lula estercorària s'usava antigament.