Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estomatitis vesicular, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia, Veterinària

Definición
Antropozoonosi molt afí a la glossopeda, causada per un virus RNA, caracteritzada per quilitis, seguida de l'aparició de vesícules que s'estenen per la llengua i les amígdales.
  • ca  estomato-
  • ca  estomat- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Formes prefixades del mot grec stóma stómatos boca.
  • ca  estomatòcit, n m
  • ca  eritròcit d'estoma, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit de boca, n m sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia

Definición
Eritròcit còncau per una cara i convex per l'altra, alteració morfològica que determina una pal·lidesa central que recorda la forma d'un estoma o boca. Es presenta en l'estomatocitosi hereditària, bé que també pot observar-se en l'alcoholisme. Alguns hematòlegs esmenten l'existència d'estomatòcits sobrehidratats o hidròcits i d'estomatòcits deshidratats o xeròcits, responsables d'estomatocitosi, mentre que d'altres individualitzen les entitats nosològiques anomenades hidrocitosi i xerocitosi.

Nota

  • La denominació estomatòcit està formada a partir de estoma- i del grec kytos 'cel·la'.
  • ca  xeròcit, n m
  • ca  estomatòcit deshidratat, n m sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia

Definición
Eritròcit amb un contingut hidroelectrolític disminuït, que hom observa en la xerocitosi congènita.
  • ca  hidròcit, n m
  • ca  estomatòcit sobrehidratat, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Eritròcit amb un contingut d'aigua i ions augmentat, que hom observa en la hidrocitosi congènita.
  • ca  estomatàlgia, n f
  • ca  estomatodínia, n f sin. compl.
  • es  estomatalgia
  • fr  stomatalgie
  • en  stomatalgia

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Odontoestomatologia

Definición
Dolor a la boca.
  • ca  halitosi, n f
  • ca  alè fètid, n m sin. compl.
  • ca  bromopnea, n f sin. compl.
  • ca  cacostomia, n f sin. compl.
  • ca  estomatodisòdia, n f sin. compl.
  • ca  fetor de l'alè, n f sin. compl.
  • ca  ozostomia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia, Pneumologia

Definición
Mala olor de l'aire expirat per algunes persones. Es presenta en infeccions superiors de l'aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l'abscés pulmonar, així com en l'estomatitis, la gingivitis i la càries.

Nota

  • La denominació bromopnea està formada a partir de bromo- i del grec pnoiá 'respiració'.
  • La denominació ozostomia està formada a partir del grec óze 'tuf' i stóma 'boca'.
  • La denominació estomatodisòdia està formada a partir de estomato- i del grec dysodía 'fortor, pudor'.
  • ca  estomatogàstric -a, adj

Gastroenterologia, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la boca i a l'estómac.
  • ca  estomatoglossitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Inflamació de les mucoses de la boca i de la llengua. Ocorre en situacions de dèficit nutritiu i infeccions.
  • ca  estomatognàtic -a, adj

Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la boca i a les mandíbules.