espina basilar
espina basilar
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia
-
ca
cresta basilar de l'os occipital,
n f
-
ca
cresta faríngia de l'os occipital,
n f sin. compl.
-
ca
espina basilar,
n f sin. compl.
-
ca
tubercle faringi,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia
Definición
Situada a la cara exocranial de l'occipital i a la superfície basilar, és una veritable apòfisi on s'insereix l'aponeurosi de la faringe.
Eminència òssia de la superfície basilar de l'occipital, on s'insereix l'aponeurosi de la faringe. ((tubercle faringi))
espina bífida quística
espina bífida quística
Neurologia
-
ca
espina bífida quística,
n f
Neurologia
Definición
Espina bífida amb meningocele.
espina cervina
espina cervina
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
espina cervina,
n f
-
es
espino cerval
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Arbust espinós (Rhamnus cathartica) de la família de les ramnàcies, que viu a la muntanya mitjana. Els seus fruits contenen emodina, per la qual cosa han estat emprats com a purgant enèrgic.
espina ciàtica
espina ciàtica
Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
espina ciàtica,
n f
-
ca
espina isquiàtica,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Eminència triangular situada entre les dues escotadures ciàtiques, la major i la menor, on s'insereixen el lligament sacrociàtic menor, el múscul gemin pelvià superior i els fascicles més posteriors de l'elevador de l'anus.
espina de bambú
espina de bambú
Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Imatge radiogràfica de la columna vertebral en els casos molt avançats d'espondilitis anquilopoètica, en els quals es produeix l'ossificació de les capes externes dels anells fibrosos dels discs intervertebrals.
espina de Civinini
espina de Civinini
Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
espina de Civinini,
n f
-
ca
apòfisi de Civinini,
n f sin. compl.
-
ca
apòfisi pterigospinosa,
n f sin. compl.
-
ca
procés pterigospinós,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Petita eminència de la part mediana de la vora posterior de l'ala externa de l'apòfisi pterigoide de l'os esfenoide, on s'insereix el lligament pterigospinós.
espina de Henle
espina de Henle
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
-
ca
espina de Henle,
n f
-
ca
espina suprameatal,
n f sin. compl.
-
ca
espina timpànica,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definición
Petita eminència de la cara externa de la porció retromeatal de l'escata de l'os temporal, situada prop de la part posterosuperior del marc de l'orifici extern del conducte auditiu.
Denominació impròpia de l'espina de Henle, car no és una formació timpànica sinó escatosa. ((espina timpànica))
Nota
-
L'ús de la denominació espina timpànica es considera impropi.
espina de l'esfenoide
espina de l'esfenoide
Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
espina de l'esfenoide,
n f
-
ca
espina alar,
n f sin. compl.
-
ca
espina angular,
n f sin. compl.
-
ca
procés espinós,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Apòfisi descendent, generalment molt desenvolupada, de l'os esfenoide, formada per la reunió de les vores interna i externa de les ales grans d'aquest os, on s'insereixen el lligament esfenomaxil·lar, el múscul del martell i el lligament pterigospinós.
espina de l'omòplat
espina de l'omòplat
Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
espina de l'omòplat,
n f
-
ca
mesoescàpula,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Gran eminència òssia triangular que surt gairebé en angle recte de la cara posterior de l'omòplat, en la unió del seu quart superior amb els seus tres quarts inferiors. Ocupa tota l'amplària de l'os, i mentre que per l'extrem intern es confon amb la vora interna de l'omòplat, per fora es prolonga en l'acromi.
espina de Spix
espina de Spix
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
-
ca
espina de Spix,
n f
-
ca
llengua mandibular,
n f sin. compl.
-
ca
llengüeta mandibular,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definición
Petita eminència triangular de la cara interna de les branques del maxil·lar inferior, situada davant i a sota de l'orifici superior del conducte dental, en la qual s'insereix el lligament esfenomaxil·lar.