Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  rinofaringitis, n f
  • ca  epifaringitis, n f sin. compl.
  • ca  nasofaringitis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Inflamació de la rinofaringe.
  • ca  epifenomen, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Fenomen secundari, en connexió amb un altre; símptoma secundari en el curs d'una malaltia.
  • ca  epifenomenisme, n m

Neurologia

Definición
Teoria segons la qual la consciència és un fenomen accessori i sense eficàcia i té com a element essencial els processos nerviosos.
  • ca  epífisi, n f
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s'ossifica. Li correspon un centre d'ossificació secundari.

Nota

  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  glàndula pineal, n m
  • ca  conari, n m sin. compl.
  • ca  cos conoide, n m sin. compl.
  • ca  cos pineal, n f sin. compl.
  • ca  epífisi, n f sin. compl.
  • ca  epífisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petit òrgan situat al sostre del tercer ventricle, davant dels tubercles quadrigeminats anteriors, que després de la pubertat sofreix una certa involució i tendeix a calcificar-se; secreta una hormona anomenada melatonina, per la seva capacitat blanquejadora de la pell de les granotes, propietat que no té en els mamífers, però en aquests inhibeix o alenteix llur estre; arran de l'estudi de tumors d'aquesta glàndula en l'home, anomenats pinealomes, s'ha intuït l'existència d'un factor inhibidor de la pubertat, que probablement sigui la melatonina.
Denominació donada al cos pineal, a causa de la seva forma cònica. ((conari))

Nota

  • La denominació cos conoide s'usava antigament.
  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  epífisi atàvica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Epífisi que, filogenèticament, és d'origen independent a l'os al qual pertany.
  • ca  glàndula pineal, n m
  • ca  conari, n m sin. compl.
  • ca  cos conoide, n m sin. compl.
  • ca  cos pineal, n f sin. compl.
  • ca  epífisi, n f sin. compl.
  • ca  epífisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petit òrgan situat al sostre del tercer ventricle, davant dels tubercles quadrigeminats anteriors, que després de la pubertat sofreix una certa involució i tendeix a calcificar-se; secreta una hormona anomenada melatonina, per la seva capacitat blanquejadora de la pell de les granotes, propietat que no té en els mamífers, però en aquests inhibeix o alenteix llur estre; arran de l'estudi de tumors d'aquesta glàndula en l'home, anomenats pinealomes, s'ha intuït l'existència d'un factor inhibidor de la pubertat, que probablement sigui la melatonina.
Denominació donada al cos pineal, a causa de la seva forma cònica. ((conari))

Nota

  • La denominació cos conoide s'usava antigament.
  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  epífisi de pressió, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Epífisi que és en una zona de pressió.
  • ca  epífisi de tracció, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Epífisi que és en una zona d'inserció i tracció tendinosa.
  • ca  epifisial, adj
  • es  epifisario
  • fr  épiphysaire
  • en  epiphyseal

Ginecologia i obstetrícia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'epífisi.