Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  dental, adj
  • ca  dentari -ària, adj sin. compl.

Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a les dents.
  • ca  dentadura, n f
  • ca  dentat, n m sin. compl.
  • es  dentadura
  • fr  denture
  • en  denture

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Conjunt de les dents. En l'home existeixen successivament dues dentadures: la temporal o de llet i la permanent. La temporal consta, per a cada maxil·lar, de quatre incisives, dues canines, dues premolars i dues molars. La permanent diposa de dues peces més, les terceres molars o queixal del seny. El llenguatge popular distingeix entre dents (incisives), ullals (canines) i queixals (premolars i molars). És sinònim de dentat.
  • ca  dentat, n m

Odontoestomatologia

Definición
Acció de dentar.
  • ca  dentat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia

Definición
Proveït de dents o de prolongacions de la superfície semblants a les dents. Dit, per exemple, del nucli dentat, nucli de Deiters.
  • ca  dentatotalàmic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent al nucli dentat i al tàlem.
  • ca  mossegada, n f
  • ca  dentada, n f sin. compl.
  • ca  dentegada, n f sin. compl.
  • es  mordedura
  • es  mordida
  • es  mordisco
  • fr  morsure
  • en  bite
  • la  morsus

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Lesió feta mossegant.
  • ca  denti-
  • ca  dento- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Odontoestomatologia

Definición
Formes prefixades del mot llatí dens dentis, que significa dent.
  • ca  dentibucal, adj
  • ca  bucodental, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia

  • ca  dentició, n f
  • ca  odontiasi, n f sin. compl.
  • ca  odontosi, n f sin. compl.
  • es  dentición
  • fr  dentition
  • en  dentition

Odontoestomatologia, Pediatria

Definición
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents. En l'home i, en general, en els mamífers, se'n produeixen dues: la temporal i la definitiva. La primera comença vers el sisè mes de vida i és completa al voltant dels dos anys i mig, per l'ordre següent: incisives centrals, incisives laterals, premolars, canines i molars. La segona segueix aquesta cronologia: a sis anys, les primeres molars; a set, les incisives centrals; a vuit, les laterals; entre nou i onze -i per aquest ordre- la primera i la segona premolar i la canina; a dotze, la segona molar; i entre divuit i vint-i-cinc anys, la tercera molar o queixal del seny. Generalment la dentició no produeix més que dolor local i malestar general molt lleugers. L'erupció del queixal del seny molt sovint és molesta.
  • ca  dentició mixta, n f
  • ca  dentició transitòria, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definición
Dentició caracteritzada per la coexistència de dents de llet i de definitives.