Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  docimàsia, n f
  • es  docimasia
  • fr  docimasie
  • en  docimasia

Medicina legal i forense

Definición
En medicina legal, conjunt de proves a què són sotmesos els òrgans d'un cadàver per tal de determinar les circumstàncies de la mort.

Nota

  • La denominació docimàsia prové del grec dokimázo 'examinar'.
  • ca  docimàsia, n f
  • es  docimasia
  • fr  docimasie
  • en  docimasia

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Assaig o examen, prova oficial.

Nota

  • La denominació docimàsia prové del grec dokimázo 'examinar'.
  • ca  prova de Wreden, n f
  • ca  docimàsia auricular, n f sin. compl.
  • ca  signe de Wreden, n m sin. compl.

Pediatria, Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Procediment antigament emprat en medicina legal consistent en la investigació de la presència d'aire en la caixa del timpà, demostrativa de la respiració del nadó i negativa de la possibilitat d'haver nascut mort.
Examen de l'existència d'aire a l'orella d'un nadó; si és positiu indica que ha tingut lloc alguna respiració, que el nadó ha nascut viu. ((docimàsia auricular))
Presència d'una substància gelatinosa especial en el conducte auditiu extern en els infants que han nascut morts. ((signe de Wreden))
  • ca  docimàsia del tub digestiu, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Investigació de l'aire existent dins el tub digestiu d'un nadó; si és positiva indica que ha tingut lloc alguna respiració, que el nadó ha nascut viu.
  • ca  docimàsia hepàtica, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Investigació del glucogen i de la glucosa del fetge dels cadàvers. La presència d'aquestes substàncies (docimàsia positiva) indica que el subjecte ha mort en plena salut; l'absència (docimàsia negativa), que ha mort després d'una agonia llarga. Si hi ha glucosa però no glucogen (docimàsia positiva incompleta) és que la mort ha estat sobtada en el curs d'una malaltia.
  • ca  docimàsia pneumohepàtica, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Determinació de la relació entre el pes dels pulmons i el del fetge. Abans de produir-se la respiració és d'un a tres.
  • ca  docimàsia pulmonar, n f
  • ca  docimàsia pulmonar hidroestàtica, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Demostra si els pulmons d'un nadó han respirat; si és així, suren en l'aigua; altrament, van al fons del recipient.
  • ca  docimàsia pulmonar, n f
  • ca  docimàsia pulmonar hidroestàtica, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definición
Demostra si els pulmons d'un nadó han respirat; si és així, suren en l'aigua; altrament, van al fons del recipient.
  • ca  doctrina, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Cos de principis en alguna branca de coneixements, admès de forma general o defensat per una persona o per un grup.
  • ca  teoria iònica, n f
  • ca  doctrina d'Arrhenius, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Les molècules d'un electròlit en solució es dissocien en dues o més porcions, químicament diferents, les unes amb càrrega positiva i les altres amb càrrega negativa. Si un corrent elèctric travessa la solució els elements amb càrrega positiva (cations) són atrets per l'elèctrode negatiu, i els que tenen càrrega negativa (anions), són atrets per l'elèctrode positiu.