Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  displàsia del coll uterí, n f
  • ca  displàsia del cèrvix, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Alteració de l'epiteli del coll uterí fonamentada en troballes científiques atípiques acompanyades d'una retenció parcial del patró de maduració normal i una preservació de l'organització de la capa basal. Hom distingeix entre displàsia lleu, moderada o greu, depenent de la intensitat dels canvis. El terme carcinoma in situ és emprat quan no hi ha diferenciació a cap nivell de l'epiteli i la capa basal està desorganitzada. La diferència entre displàsia greu i carcinoma in situ no està plenament i universalment establerta, per la qual cosa hom ha proposat el terme alternatiu neoplàsia intraepitelial cervical amb una subdivisió en tres graus: grau I, equivalent a la displàsia lleu; grau II o displàsia moderada, i grau III, displàsia greu o carcinoma in situ. Un altre terme proposat és lesió intraepitelial escatosa (an squamous intraepitelial lesion; SIL), amb la subdivisió següent: lesió de grau baix, que correspon a la neoplàsia intraepitelial de grau I, així com a algunes lesions induïdes pel papil·loma virus no qualificables com a neoplàsia intraepitelial cervical, i lesió de grau alt, que correspon a les neoplàsies intraepitelials cervicals de grau II i III.
  • ca  displàsia del coll uterí, n f
  • ca  displàsia del cèrvix, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Alteració de l'epiteli del coll uterí fonamentada en troballes científiques atípiques acompanyades d'una retenció parcial del patró de maduració normal i una preservació de l'organització de la capa basal. Hom distingeix entre displàsia lleu, moderada o greu, depenent de la intensitat dels canvis. El terme carcinoma in situ és emprat quan no hi ha diferenciació a cap nivell de l'epiteli i la capa basal està desorganitzada. La diferència entre displàsia greu i carcinoma in situ no està plenament i universalment establerta, per la qual cosa hom ha proposat el terme alternatiu neoplàsia intraepitelial cervical amb una subdivisió en tres graus: grau I, equivalent a la displàsia lleu; grau II o displàsia moderada, i grau III, displàsia greu o carcinoma in situ. Un altre terme proposat és lesió intraepitelial escatosa (an squamous intraepitelial lesion; SIL), amb la subdivisió següent: lesió de grau baix, que correspon a la neoplàsia intraepitelial de grau I, així com a algunes lesions induïdes pel papil·loma virus no qualificables com a neoplàsia intraepitelial cervical, i lesió de grau alt, que correspon a les neoplàsies intraepitelials cervicals de grau II i III.
  • ca  displàsia congènita del maluc, n f
  • ca  displàsia del maluc, n f sin. compl.
  • ca  malaltia luxant del maluc, n f sin. compl.
  • ca  malformació luxant del maluc, n f sin. compl.
  • ca  maluc luxable, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Deformació plàstica molt variable que afecta el cap del fèmur i l'acetàbul, present durant la vida intrauterina o desenvolupada en el període postnatal. Des del punt de vista etiològic hom distingeix entre una displàsia congènita idiopàtica i una displàsia congènita ocasionada per causes congènites; mielomeningocele, artrogriposi múltiple, presentació de natges, anteversió del coll femoral i contractures articulars (en adducció i en flexió). Es classifica en tres categories, d'acord amb la intensitat de les alteracions: tipus I o maluc subluxable, també anomenada maluc inestable; tipus II o subluxació congènita del maluc, i tipus III o luxació congènita del maluc. El tipus I constitueix l'autèntica displàsia congènita del maluc, caracteritzada per un retard de l'ossificació del cap femoral, obliqüitat anormal del sostre acetabular per falta de la vora superior de la còtila, acetàbul poc profund i anteversió del coll femoral.
  • ca  displàsia ectodèrmica, n f

Malalties i síndromes, Anatomia

Definición
Defecte congènit dels teixits d'origen ectodèrmic. Inclou la displàsia ectodèrmica anhidròtica, la displàsia ectodèrmica hidròtica i altres displàsies ectodèrmiques de les quals només s'han descrit casos en una sola família (tipus Basan, tipus Feinmesser, tipus Marshall i tipus Robinson).
  • ca  displàsia epifisial, n f

Malalties i síndromes, Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Grup heterogeni de trastorns congènits de la formació de les epífisis dels ossos que inclou les displàsies espondiloepifisials i les displàsies múltiples epifisials.
  • ca  displàsia epifisial múltiple, n f

Malalties i síndromes, Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Grup heterogeni de trastorns congènits de la formació de les epífisis dels ossos llargs i a vegades de les vèrtebres que inclou la displàsia epifisial múltiple pròpiament dita o displàsia epifisial múltiple tardana, la condrodistròfia congènita calcificant i la displàsia de Meyer.
  • ca  displàsia epimetafisial, n f
  • ca  displàsia metaepifisial, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Variant de displàsia epifisial múltiple que combina diversament anomalies de les epífisis i de les metàfisis.
  • ca  displàsia esofàgica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definición
Conjunt d'alteracions histopatològiques que hom observa en l'esòfag de Barret, les quals predisposen al desenvolupament d'un adenocarcinoma. Hom distingeix una displàsia moderada (o de grau baix), caracteritzada per la presència de glàndules encara normals però amb nuclis cel·lulars hiperaromàtics i aglutinats, amb cert pleomorfisme i elongació, i una displàsia greu (o de grau alt), probablement equivalent a un carcinoma in situ, caracteritzada per una distorsió glandular i alteracions marcades dels nuclis.
  • ca  pseudoacondroplàsia, n f
  • ca  displàsia espondiloepifisial pseudoacondroplàstica, n f sin. compl.
  • ca  displàsia pseudoacondroplàstica, n f sin. compl.
  • es  displasia espondiloepifisaria pseudoacondroplásica, n f
  • es  displasia pseudoacondroplásica, n f
  • es  pseudoacondroplasia, n f
  • fr  dysplasie pseudoachondroplasique, n f
  • fr  pseudoachondroplasie, n f
  • en  pseudoachondroplasia, n
  • en  pseudoachondroplastic dysplasia, n
  • en  pseudoachondroplastic spondyloepiphyseal dysplasia, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Malaltia minoritària hereditària de transmissió autosòmica dominant, causada per mutacions en el gen COMP (19p13.11), que es caracteritza per un dèficit de creixement greu, extremitats curtes i malformacions, com ara cames arquejades i hiperlordosi.

Nota

  • El gen COMP codifica una proteïna de la matriu extracel·lular que catalitza l'assemblatge dels col·làgens i promou la formació correcta de les fibres.
  • ca  displàsia espondiloepimetafisial, n f

Malalties i síndromes, Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Nom donat a un grup de displàsies caracteritzades per l'afectació de la columna vertebral, les epífisis i les metàfisis, que tenen com a resultat l'escurçament dels ossos i l'aparició de deformitats esquelètiques semblants a les de la displàsia espondiloepifisial congènita. Hom n'ha descrit tres varietats: tipus Kozlowski, modalitat micromèlica probablement autosòmica recessiva amb escurçament molt marcat de la porció proximal dels membres, mans i peus relativament llargs, genolls valgs, escoliosi, hiperlordosi lumbar, cara aplatada i hipertelorisme; tipus Irapa (dels amerindis de la tribu Irapa de Veneçuela, en els quals fou observada per primera vegada), caracteritzada per l'escurçament dels ossos tubulars, displàsia epimetafisial, platiespondília, osteogènia, ossos carpians anormals, disminució del volum dels ossos pelvians, coxa vara i artrosi prematura; tipus Strudwick, amb epífisis aplatades, irregularitat de l'ossificació de les metàfisis i una gran heterogeneïtat d'alteracions esquelètiques.