Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  disdàcria, n f

Oftalmologia

Definición
Alteració de la secreció lacrimal.
  • ca  disdiaclast, n m

Anatomia > Histologia

Definición
Qualsevol dels elements birefringents de la substància contràctil del múscul.
  • ca  disdiadococinèsia, n f
  • ca  adiadococinèsia, n f sin. compl.
  • es  adiadococinesia
  • fr  adiadochocinésie
  • en  adiadochocinesia
  • en  adiadochokinesis

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Disminució o supressió de la capacitat d'efectuar moviments voluntaris oposats amb rapidesa i alternadament. Hom l'explora fent girar ambdues mans ràpidament i alhora, i es fa palesa la impossibilitat de fer-ho. És símptoma d'afecció cerebel·losa.

Nota

  • La denominació adiadococinèsia està formada a partir de a- i del grec diádokhos 'successiu' i kínesis 'moviment'.
  • ca  disdiemòrrisi, n f

Angiologia

Definición
Alteració de la circulació de la sang, especialment de la capil·lar.

Nota

  • La denominació disdiemòrrisi està formada a partir de dis- i del grec diá 'a través', haîma 'sang' i rhýsis 'fluix'.
  • ca  disdípsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Qualsevol anormalitat de la sensació de set.
  • ca  disdípsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Dificultat en la deglució dels líquids, discatàposi.
  • ca  disèctasi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Dificultat d'un esfínter o d'un coll tubular per obrir-se; especialment es diu del coll de la bufeta urinària que, a causa de lesions orgàniques o de trastorns funcionals, és el motiu més freqüent de la retenció d'orina.

Nota

  • La denominació disèctasi està formada a partir de dis- i del grec éktasis 'extensió'.
  • ca  disembrioma, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica

Definición
Tumor format a partir de restes embrionàries, més anòmal que l'embrioma típic.
  • ca  disembrioplàsia, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica

Definición
Malformació produïda durant el desenvolupament embrionari o malformació d'origen embrionari.
  • ca  disencefàlia, n f

Anatomia > Embriologia

Definición
Mala conformació de l'encèfal. La forma esplancnoquística es caracteritza per l'associació d'encefalocele i de quists renals, hepàtics i pancreàtics. És la síndrome de Gruber o de Meckel, incompatible amb la vida.