Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  diazoic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells, dels quals solament un va unit a la part orgànica (R) de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans (RN2), les sals de diazoni (RN2+), els diazoats (R-N=N-O+), els àcids diazosulfònics (RN2SO3H), els diazocianurs (RN2CN), els diazohidròxids (RN2OH), o els diazosulfonats (RN2SO3-).
  • ca  diafragma, n m
  • ca  diazoma, n m sin. compl.
  • ca  septe transvers, n m sin. compl.
  • es  diafragma
  • fr  diaphragme
  • en  diaphragm
  • en  midriff
  • TA  diaphragma

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Envà musculomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d'aponeuròtica central en forma de trèvol, anomenada centre frènic. És travessat, mitjançant tres hiats, per l'esòfag (hiat esofàgic) amb els dos nervis pneumogàstrics, per l'aorta i el conducte toràcic (orifici aòrtic) i per la vena cava inferior (orifici de la vena cava inferior). Presenta també altres orificis secundaris que donen pas a vasos i nervis: gran simpàtic, esplàncnics major i menor i vena lumbar ascendent, la qual en arribar al tòrax es converteix en la vena àziga major, a la dreta, i en l'àziga menor, a l'esquerra. És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però també intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit.
Origen, apèndix xifoide, sis últims cartílags costals, quatre últimes costelles, vèrtebres lumbars, lligaments arquejats laterals; inserció, centre frènic; innervació, frènic i fibres dels sis darrers intercostals; acció, augmenta la capacitat toràcica en la inspiració. ((diafragma, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació diafragma prové del grec diáphragma 'envà, paret'.
  • La denominació septe transvers s'usava antigament.
  • La denominació diazoma provó del grec diázoma 'allò que és posat al voltant'.
  • ca  diazometà, n m

Pneumologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Gas tòxic, de fórmula CH2N2. És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid. Fortament irritant, produeix ede ma pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l'asma.
  • ca  diazona, n f

Odontoestomatologia

Definición
Qualsevol de les bandes fosques que alternen amb bandes blanques (parazones) a les capes dels prismes d'esmalt, en una secció dental transversa.
  • ca  diazonal, adj

Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la diazona.
  • ca  diazonal, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Situat a l'encreuament de dues zones.
  • ca  -diazoni

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definición
Sufix emprat per a designar que una molècula orgànica conté el radical diazoic de tipus -N2+ com, per exemple, benzediazoni.
  • ca  reacció d'Ehrlich, n f
  • ca  diazoreacció, n f sin. compl.
  • ca  prova d'Ehrlich, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Reacció de determinació de l'urobilinogen en l'orina que hi apareix en certs trastorns hepàtics i en malalties diverses (febre tifoide, xarampió, etc.).
Nom amb què antigament era coneguda la reacció de determinació de l'urobilinogen en l'orina, avui molt emprada com a diagnòstic diferencial de les icterícies. Hom la fonamenta en l'aparició d'una coloració vermella deguda al compost azo que resulta en ésser tractada l'orina amb el reactiu d'Ehrlich i la seva ulterior lectura colorimètrica. ((diazoreacció))
  • ca  diazòxid, n m
  • es  diazóxido, n m
  • fr  diazoxide, n m
  • en  diazoxide, n
  • CAS  364-98-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Fàrmac antihipertensor i hiperglucemiant, agonista dels canals de potassi i inhibidor de la secreció d'insulina per les cèl·lules ß pancreàtiques.

Nota

  • El diazòxid és emprat en el tractament agut de crisis hipertensives i en les hipoglucèmies per hiperinsulinisme. És d'origen sintètic.

    La denominació diazòxid és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  dibàsic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit d'un àcid la molècula del qual té dos hidrògens reemplaçables. En el cas dels àcids dibàsics orgànics, hom observa la presència en la molècula de dos grups carboxil.