Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  CD152, n m
  • ca  CTL.4, n m sigla
  • ca  CTLA.4, n m sigla

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Glicoproteïna de membrana coestimuladora dels limfòcits T, que juntament amb el CD28 és capaç d'interaccionar amb el CD80 o el CD86 de les cèl·lules presentadores, participant en la definició de l'activació dels limfòcits T durant el reconeixement de l'antigen. És conegut també amb la sigla CTLA.4. Nom provinent de la sigla derivada de l'anglès cytotoxic T lymphocyte antigen 4.
  • ca  àcid citidinatrifosfòric, n m
  • ca  trifosfat de citidina, n m sin. compl.
  • ca  CTP, n m sigla
  • en  cytidine triphosfate

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Nucleòtid que deriva de l'àcid 5'-citidinadifosfòric per fosforilació.
  • ca  cua, n f
  • es  cola
  • fr  queue
  • en  tail
  • la  cauda

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals.
  • ca  cua, n f
  • es  cola, n f
  • fr  queue, n f
  • en  tail, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Cadascuna de les dues regions extremes d'una distribució de probabilitat.
  • ca  cua, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Nom donat a diverses plantes, algunes de les quals són medicinals.
  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • nc  Equisetum telmateia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Pteridòfit, de la família de les equisetàcies, que es fa en llocs ombrívols i a prop de l'aigua, a les vores dels rius, torrenteres i terrenys pantanosos del Pirineus i comarques plujoses dels Països Catalans. Les branques joves i verdes, sempre sense esporangis, la recol·leció de les quals s'efectua a la primavera, en decuit de la planta assecada o fresca, han estat emprades com a diürètiques i hemostàtiques (hemorràgies nasals, hemorroides sagnants, menstruacions excessives).
  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • es  hierba estañera
  • nc  Equisetum arvense

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Pteridòfit que creix en els mateixos indrets que la cua de cavall grossa. Ha estat emprada també, en medicina popular, amb idèntics propòsits.
  • ca  cua de gat, n f
  • ca  rabet de gat, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Mata de tiges ertes (Sideritis angustifolia), de la família de les labiades, que creix en brolles i erms, sobretot al sud del Principat i a les comarques valencianes. Les summitats florides que es cullen a partir del maig, en infusió, han estat emprades contra les indigestions i dolors còlics abdominals. Com a ús extern, també han estat usades contra inflamacions de la boca, la gola i les parpelles i, àdhuc, per guarir ferides i nafres.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.