craniolacúnia
craniolacúnia
Anatomia > Embriologia
- ca craniolacúnia, n f
- ca crani lacunar, n m sin. compl.
- ca cranioespongiosi, n f sin. compl.
- es craneolacunia
- en craniolacunia
Anatomia > Embriologia
Definición
Defecte de desenvolupament dels ossos de la volta del crani fetal, consistent en l'existència d'àrees molt primes en la seva superfície, que suggereixen l'aspecte d'una forma exagerada d'impressions de les circumvolucions cerebrals. En la major part dels casos s'associa amb meningocele o amb malformació de Chiari tipus II.
craniologia
craniologia
Anatomia
- ca craniologia, n f
- es craneología
- fr craniologie
- en craniology
Anatomia
Definición
Estudi del crani, no únicament des del punt de vista de la seva constitució òssia, sinó també de la seva configuració amb relació a la raça, el sexe, l'edat i les malformacions congènites.
craniologia de Gall
craniologia de Gall
Anatomia, Neurologia
- ca frenologia, n f
- ca craniognomia, n f sin. compl.
- ca craniologia de Gall, n f sin. compl.
- es frenología
- fr phrénologie
- en phrenology
Anatomia, Neurologia
Definición
Sistema ideològic iniciat per Franz Joseph Gall (1758-1828), segons el qual cada facultat mental o instint radicaria en un departament del cervell que es correspondria amb un particular relleu del crani. L'examen d'aquest permetria d'identificar les tendències innates de l'individu. El frenòleg més important dels Països Catalans fou Marià Cubí (1801-1875).
craniomalàcia
craniomalàcia
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Endocrinologia i nutrició
- ca craniomalàcia, n f
- ca craniotabes, n f sin. compl.
- es craneotabes
- fr craniotabes
- en craniotabes
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Endocrinologia i nutrició
Definición
Reblaniment dels ossos del crani. Constitueix el signe més precoç del raquitisme i es localitza preferentment a la part posterior del crani, concretament a la regió lateral de l'occipital i regió posterior dels parietals, a cada banda de la sutura lambdoide. També pot observar-se en la hidrocefàlia i en l'osteogènesi imperfecta.
craniomandibular
craniomandibular
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca craniomandibular, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definición
Relatiu o pertanyent al crani i a la mandíbula alhora.
craniomeningocele
craniomeningocele
Anatomia, Neurologia
- ca craniomeningocele, n f
Anatomia, Neurologia
Definición
Protrusió de les meninges cerebrals a través d'un defecte del crani.
craniòmetre
craniòmetre
.FITXA REVISADA, Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
- ca craniòmetre, n m
- es craneómetro, n m
- fr craniomètre, n m
- en craniometer, n
.FITXA REVISADA, Anatomia, Material mèdic i ortopèdic
Definición
Instrument que s'utilitza per a mesurar el crani.
craniometria
craniometria
Anatomia
- ca craniometria, n f
- es craneometría
- en craniometry
Anatomia
Definición
Part de l'antropometria que estudia els índexs i les mesures cranials.
craniomètric -a
craniomètric -a
Anatomia
- ca craniomètric -a, adj
Anatomia
Definición
Relatiu o pertanyent a la craniometria.
craniòpag
craniòpag
Anatomia > Embriologia, Neurologia
- ca craniòpag, n m
- ca cefalòpag, n m sin. compl.
- es craneópago
- fr craniopage
- en craniopagus
Anatomia > Embriologia, Neurologia
Definición
Monstre compost de dos individus units per l'extremitat cefàlica.
Nota
- La denominació craniòpag està formada a partir de cranio- i del grec págos 'quelcom fixat'.