Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cementòcit, n m
  • ca  corpuscle del cement, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Odontoestomatologia

Definición
Cèl·lula amb prolongacions citoplasmàtiques radials que hom pot veure a les llacunes del cement dental.
  • ca  corpuscle del meconi, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia, Gastroenterologia

Definición
Cadascuna de les cèl·lules epitelials que contenen nombrosos grànuls groguencs, observades a la part baixa del budell prim del fetus.
  • ca  cos del mol·lusc contagiós, n m
  • ca  corpuscle de Patterson, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle del mol·lusc contagiós, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Patterson, n m sin. compl.
  • es  corpúsculo de Patterson, n m
  • fr  corpuscle de Patterson, n m
  • en  Patterson corpuscle, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Cadascun dels cossos eosinòfils, rodons o ovalats, que ocupen el cràter central de les lesions papulars del mol·lusc contagiós. També són anomenats corpuscles o nòduls de Paterson i corpuscles del mol·lusc contagiós.
  • ca  desmosoma, n m
  • ca  corpuscle del pont intercel·lular, n m sin. compl.
  • ca  màcula adherent, n f sin. compl.
  • ca  nòdul del pont intercel·lular, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia

Definición
Estructura d'adhesió intercel·lular observada especialment a l'epidermis, formada pels tonofilaments dels queratinòcits agrupats en llurs membranes cel·lulars. A les capes més inferiors de l'epidermis s'obren i es tanquen per tal de permetre la migració postmitòtica de queratinòcits individuals a partir de la capa basal. L'alteració d'aquesta funció determina el fenomen patològic anomenat acantòlisi, com ocorre en el pèmfig vulgar.
  • ca  corpuscle del pus, n m

Anatomia > Citologia, Immunologia

Definición
Cadascun dels leucòcits carregats de greix que componen el pus; també són anomenats piòcits.
  • ca  cos del tracoma, n m
  • ca  corpuscle de Prowazek, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle del tracoma, n m sin. compl.
  • ca  cos de Halberstaedter-Prowazek, n m sin. compl.
  • ca  cos de Prowazek, n m sin. compl.
  • ca  cos de Prowazek-Greeff, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definición
Cadascun dels cossos d'inclusió agrupats en el citoplasma de les cèl·lules epitelials de la conjuntiva dels ulls afectats de tracoma. També són anomenats cossos de Halberstaedter-Prowazek, cossos de Prowazek i cossos o corpuscles de Prowazek-Greef.
  • ca  cos LCL, n m
  • ca  corpuscle de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle elemental víric de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
  • ca  cos de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
  • ca  cos elemental víric de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Microorganisme víric descrit independentment per Levinthal, Coles i Lillie l'any 1930, responsable de la psitacosi.
  • ca  paratiroide, n f
  • ca  corpuscle epitelial, n m sin. compl.
  • ca  cos de Sandström, n m sin. compl.
  • ca  glàndula de Gley, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Sandström, n f sin. compl.
  • ca  glàndula paratiroide, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició

Definición
Cadascuna de les quatre glàndules endocrines, de color groguenc i d'uns 6 mm de diàmetre, situades, generalment en nombre de quatre, en íntim contacte amb els pols superiors i inferiors de la glàndula tiroide. Fins al 6% dels individus normals poden tenir entre sis o vuit paratiroides localitzades en diferents llocs del coll i del mediastí superior. Són d'origen endodèrmic i, histològicament, es componen de dos tipus de cèl·lules epitelials: les principals, secretores de la parathormona, i les oxifíliques. La funció principal d'aquestes glàndules és la regulació del metabolisme fosfocàlcic, mitjançant la secreció de parathormona.
  • ca  corpuscle escleròtic, n m

Anatomia > Citologia, Oftalmologia

Definición
Cèl·lula del teixit connectiu dels espais lacunars limfàtics de l'escleròtica.
  • ca  corpuscle de Malpighi, n m
  • ca  corpuscle esplènic, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle lienal, n m sin. compl.
  • ca  cos de Malpighi de la melsa, n m sin. compl.
  • ca  fol·licle limfàtic de la melsa, n m sin. compl.
  • ca  grànul glandulós de Malpighi, n m sin. compl.
  • ca  node limfàtic de la melsa, n m sin. compl.
  • ca  nòdul limfàtic esplènic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Immunologia

Definición
Cadascun dels nòduls limfàtics distribuïts àmpliament per la melsa, travessats per una petita artèria central, que abans de sortir-ne es descompon en diverses branques, com si es tractés dels pèls d'un pinzell (artèries de pinzell o penicil·lades). Com la majoria dels nòduls limfàtics, posseeixen un centre germinatiu de Flemming (o centre de reacció de Hellmann), integrat per limfoblasts que originen limfòcits, els quals són rebutjats cap a la perifèria del nòdul. El conjunt de tots aquests corpuscles constitueix l'anomenada polpa blanca de la melsa.