Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hiperèmia, n f
  • ca  congestió, n f sin. compl.
  • ca  hiperhèmia, n f sin. compl.
  • ca  plètora, n f sin. compl.
  • es  congestión
  • es  hiperemia
  • fr  congestion
  • fr  hyperémie
  • en  congestion
  • en  hyperemia
  • en  plethora

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Acumulació de sang en una regió orgànica.
Augment de la quantitat de sang d'un òrgan o d'un territori orgànic. ((congestió))
Excés de sang o d'altres líquids en el cos o en una part d'ell. ((plètora))

Nota

  • La denominació plètora prové del grec plethóre 'plenitud, sacietat'.
  • ca  congestió activa, n f
  • ca  congestió fluxionària, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Congestió produïda per una major acumulació de sang arterial, amb vasodilatació. És provocada per una inflamació o una irritació local.
  • ca  congestió cerebral, n f
  • ca  encefalèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Terme imprecís que fa referència a qualsevol procés que augmenti el volum del compartiment intravascular del cervell.
  • ca  congestió fisiològica, n f
  • ca  congestió funcional, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Congestió que es produeix en una glàndula o un altre òrgan durant la seva activitat funcional.
  • ca  congestió activa, n f
  • ca  congestió fluxionària, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Congestió produïda per una major acumulació de sang arterial, amb vasodilatació. És provocada per una inflamació o una irritació local.
  • ca  congestió fisiològica, n f
  • ca  congestió funcional, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Congestió que es produeix en una glàndula o un altre òrgan durant la seva activitat funcional.
  • ca  congestió hipostàtica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Congestió que es produeix a la part inferior d'un òrgan per acció de la gravetat en els decúbits prolongats i quan hi ha debilitat circulatòria.
  • ca  congestió nasal, n f
  • es  congestión nasal, n f
  • fr  congestion nasale, n f
  • en  nasal congestion, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Sensació de disminució del flux d'aire que entra per les fosses nasals deguda a la inflamació dels vasos sanguinis de la mucosa nasal per agents exògens nocius.
  • ca  congestió neuroparalítica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Congestió que resulta de la paràlisi de les fibres constrictores dels nervis vasomotors.
  • ca  congestió neurotònica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Congestió provocada per una irritació dels nervis vasodilatadors.