Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  col·loidofàgia, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Absorció de col·loides pels macròfags.
  • ca  col·loïdoma, n m

Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definición
Tumor caracteritzat per la presència de substància col·loide.
  • ca  col·loidopèxia, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Fixació de partícules col·loidals per part de la cèl·lula. La col·loidopèxia fa possible la coloració vital i és particularment important a les cèl·lules del sistema reticuloendotelial.
  • ca  col·loidoteràpia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Tractament de les infeccions per la injecció de metalls en estat col·loidal.
  • ca  col·lopèxia, n f
  • ca  col·lifixació, n f sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Fixació quirúrgica del coll uterí.
  • ca  col·lunari, n m
  • es  colunario
  • en  collunarium

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Bany nasal, dutxa nasal.

Nota

  • La denominació col·lunari prové del llatí colluo 'rentar a consciència' i nares 'narius'.
  • ca  col·lutori, n m
  • es  colutorio
  • fr  collutoire
  • en  collutorium
  • en  collutory

Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Rentada de la cavitat bucal.
  • ca  col·lutori, n m
  • es  colutorio
  • fr  collutoire
  • en  collutorium
  • en  collutory

Farmacologia, Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Líquid emprat en aquesta rentada.
  • ca  colono-
  • ca  colo- sin. compl.
  • ca  colon- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Gastroenterologia

Definición
Formes prefixades del mot grec kolon membre, que indiquen relació amb el còlon.
  • ca  coloboma, n m
  • es  coloboma
  • fr  colobome
  • en  coloboma

Anatomia, Oftalmologia

Definición
Defecte congènit que consisteix en la pèrdua de substància d'una part de l'ull o d'altres estructures de la cara. Pot ésser unilateral o bilateral, i aquest darrer, simètric o asimètric.

Nota

  • La denominació coloboma prové del grec kolobós 'truncat, mutilat'.