Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cocaïna, n f
  • ca  eritroxilina, n f sin. compl.
  • es  cocaína, n f
  • fr  cocaïne, n f
  • en  cocaine, n

.FITXA MODIFICADA, Salut mental > Psiquiatria, Toxicologia

Definición
Alcaloide principal de les fulles de la coca, que en contenen d'un 0,5 a un 1,5%.

Nota

  • De gust amarg, la cocaïna té una acció estimulant del sistema nerviós central i simpàtic: benestar, eufòria, inquietud, excitació, vòmits, midriasi, taquicàrdia, vasoconstricció i augment de la temperatura corporal. Localment, és un blocador dels impulsos nerviosos: fou el precursor, a la fi del segle XIX, dels anestèsics locals. Pels seus efectes tòxics, el seu ús mèdic és molt restringit: quasi exclusivament en forma de clorhidrat, com a anestèsic local de la conjuntiva i la còrnia oculars. Per poder fumar-la, la pols de clorhidrat de cocaïna s'ha de transformar en cocaïna base mitjançant l'addició d'amoníac o de carbonat sòdic i aigua. La cocaïna base és coneguda com a base o basuco a Espanya, o amb el terme anglès crack (terme referit al so audible que es produeix en fumar la barreja, probablement en escalfar el bicarbonat).

    La denominació eritroxilina va ser el nom donat a la cocaïna pel seu descobridor (Gaedeke, 1855).
  • ca  cocaínic -a, adj

Salut mental > Psiquiatria, Toxicologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la cocaïna.
  • ca  cocaïnisme, n m

Salut mental > Psiquiatria, Toxicologia

Definición
Intoxicació crònica per cocaïna. És una de les toxicomanies més deteriorants, tant sobre el psiquisme com sobre la part orgànica (caquèxia), i arriba a provocar quadres semblants als del delirium tremens, bé que hi predominen les al·lucinacions tàctils i auditives.
  • ca  cocaïnòman -a, adj

Salut mental, Toxicologia

Definición
Addicte a la cocaïna.
  • ca  cocaïnomania, n f

Salut mental, Toxicologia

Definición
Abús de la cocaïna com a estimulant o com a narcòtic, que produeix un estat d'hàbit. Hom considera que a partir de 0,3 cg la intoxicació amb cocaïna pot ésser perillosa. La fase aguda o d'embriaguesa té tres períodes: d'eufòria (amb sensació de malestar, si el subjecte no hi està acostumat), d'al·lucinacions (tàctil, auditives i visuals) i de somnolència. Els efectes posteriors són llargs i molt desagradables (cocaïnisme).
  • ca  cocaïnomania, n f

Salut mental, Toxicologia

Definición
Impuls obsessiu a aconseguir cocaïna per drogar-se.
  • ca  cocàping, n m
  • es  formación de casquete simultáneo, n f
  • es  formación de corona simultánea, n f
  • fr  co-capping, n m
  • en  co-capping, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Càping que es produeix com a conseqüència d'un altre de previ, a causa de l'associació entre les molècules del primer i del segon càping.

Nota

  • El cocàping permet saber si els determinants antigènics reconeguts per dos anticossos es troben en la mateixa molècula o bé en molècules associades.
  • ca  cocarboxilasa, n f
  • es  cocarboxilasa
  • fr  cocarboxylase
  • en  cocarboxylase
  • CAS  154-87-0

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
enzim; vitamina del grup B
  • ca  cocarcinogen -ògena, adj

Oncologia i radioteràpia

Definición
Dit de l'agent que, en combinació amb d'altres, produeix càncer.
  • ca  cocarcinogènesi, n f

Oncologia i radioteràpia

Definición
Producció de cèl·lules canceroses per la concurrència de determinades condicions.