Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  campana, n f

.FITXA MODIFICADA, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Nom d'alguns objectes que recorden per llur forma una campana.
  • ca  campana de Gauss, n f
  • ca  corba de Gauss, n f
  • ca  corba normal, n f
  • es  campana de Gauss, n f
  • es  curva de Gauss, n f
  • es  curva normal, n f
  • fr  courbe de Gauss, n f
  • fr  courbe normale, n f
  • en  Gaussian curve, n
  • en  normal curve, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Corba de forma acampanada corresponent a la funció de densitat de probabilitat d'una distribució normal.
  • ca  úvula, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  galet, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.
  • es  úvula
  • fr  luette
  • fr  uvule
  • en  uvula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Nom donat a diverses estructures semblants a un gra de raïm, a un penjoll. Emprat sense adjectiu fa referència a l'úvula palatina.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació galet s'usava antigament.
  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
  • ca  úvula palatina, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  estafili, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  paladar pèndul, n m sin. compl.
  • ca  úvula, n f sin. compl.
  • es  estafilión
  • en  staphylion

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Prolongació vertical de forma cilíndrica o cònica, que es desprèn de la part mediana de la vora posterior del vel del paladar; és formada pel múscul palatoestafilí, teixit connectiu i membrana mucosa.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació estafili es considera obsoleta.
  • ca  campetx, n m
  • ca  pal de campetx, n m sin. compl.
  • es  campeche
  • fr  campèche

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Petit arbre espinós (Haematoxylon campechianum) de la família de les cesalpiniàcies, els troncs del qual tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l'hematoxilina. La fusta (dita palo de campeche), trossejada i per ebullició en alcohol i èter, dona l'extret, emprat com a colorant. El decuit havia estat usat com a astringent.
  • ca  campilobàcter, n m
  • nc  Campylobacter sp.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Campylobacter sp) de la família de les espiril·làcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, mòbils, en forma d'espiral, microaeròfiles o anaeròbies, amb un únic flagel polar, o un a cada pol. Són comensals o patògens de l'espècie humana i d'altres animals. C. fetus causa esterilitat i avortament espontani en el ramat boví i oví, i pot causar infeccions humanes; es transmet per via oral. C. jejuni causa diarrees en les persones, i sol transmetre's per l'aliment, especialment pollastre, porc i marisc cru. C. pylori és el nom antic d'Helicobacter pylori.
  • ca  camptodactília, n f
  • ca  campilodactília, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Flexió permanent i indolora d'una o diverses articulacions interfalàngiques d'un o més dits, correntment del menovell.

Nota

  • La denominació camptodactília està formada a partir del grec kamptós 'plegable' i dáctylos 'dit'.
  • La denominació campilodactília està formada a partir del grec kampýlos 'corbat' i dáctylos 'dit'.
  • ca  campilorràquia, n f

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Deformitat de la columna vertebral.

Nota

  • La denominació campilorràquia està formada a partir del grec kampýlos 'corbat' i rhákis rhákios 'espina dorsal'.
  • ca  campotomia, n f

Cirurgia > Neurocirurgia

Definición
Tècnica quirúrgica per a la correcció del tremolor parkinsonià, consistent a practicar una lesió al camp de Forel, sota del tàlem.
  • ca  camptocòrmia, n f
  • ca  camptoespasme, n m sin. compl.
  • ca  prosternació, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Actitud d'encorbament del tronc per flexió de la columna cap endavant. Generalment és d'origen histèric.

Nota

  • La denominació camptocòrmia està formada a partir del grec kamptós 'encorbat' i kórmos 'tronc d'un arbre'.