Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  clorobrightisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Clorosi associada amb proteïnúria.
  • ca  clorobutanol, n m
  • ca  cloroform acetona, n m sin. compl.
  • es  clorobutanol, n m
  • fr  chlorobutanol, n m
  • en  chlorobutanol, n
  • CAS  57-15-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Fàrmac anestèsic local i coadjuvant.

Nota

  • El clorobutanol és emprat com a preservador antimicrobià en preparacions farmacèutiques, com a analgèsic dental i també com a hipnòtic, antipruent, sedant i antisèptic. És d'origen sintètic.

    La denominació clorobutanol és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  clorocresol, n m
  • es  clorocresol
  • fr  chlorocrésol
  • en  chlorocresol
  • CAS  59-50-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antisèptic; desinfectant
  • ca  clorur d'etil, n m
  • ca  cloroetà, n m sin. compl.
  • ca  narcotil, n m sin. compl.
  • es  cloruro de etilo, n m
  • fr  chloroéthane, n m
  • fr  chlorure d'ethyle, n m
  • en  chloroethane, n
  • en  ethyl chloride, n

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definición
Fàrmac anestèsic amb un baix punt d'ebullició que produeix fred en evaporar-se immediatament després d'entrar en contacte amb la pell.

Nota

  • El clorur d'etil és emprat com a anestèsic local en cirurgies menors. És d'origen sintètic.
  • ca  cloròfan, n m

Bioquímica i biologia molecular, Oftalmologia

Definición
Pigment groc verdós obtingut de la retina.

Nota

  • La denominació cloròfan està formada a partir de cloro- i del grec phaíno 'mostrar'.
  • ca  clorfenamina, n f
  • ca  clorfeniramina, n f sin. compl.
  • ca  clorofenamina, n f sin. compl.
  • ca  clorprofenpiridamina, n f sin. compl.
  • es  clorfenamina, n f
  • fr  chlorphénamine, n f
  • en  chlorphenamine, n
  • CAS  132-22-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Fàrmac antial·lèrgic i antihistamínic de primera generació, antagonista dels receptors histamínics H1.

Nota

  • La clorfenamina és emprada en el tractament i la prevenció de processos al·lèrgics, com ara rinitis i urticària, i en els trastorns cutanis pruriginosos. És d'origen sintètic.

    La denominació clorfenamina és la forma catalana corresponent a la DCI i, clorfeniramina, la corresponent al BAN i l'USAN.
  • ca  diclorodifeniltricloroetà, n m
  • ca  clorofenotà, n m sin. compl.
  • ca  gesarol, n m sin. compl.
  • ca  DDT, n m sigla

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definición
És l'1,1'-(2,2,2-tricloroetiliden)bis[4-clorobenzè], de fórmula C14H9Cl5; descobert el 1874, és un insecticida de contacte. Actua travessant la coberta quitinosa dels insectes paralitzant-los el sistema nerviós. A dosis inferiors a un gram no és tòxic, però a la de 10-30 g és letal per a l'home.
  • ca  clorofícies, n f pl

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars. Un grup important d'espècies presenta estructura cenocítica. Generalment es reprodueixen mitjançant cèl·lules flagel·lades, mai per conjugació. Viuen principalment en aigües dolces, sobretot a les riques en sals minerals. Són les primeres a colonitzar bassals, piscines, etc. Unes altres espècies viuen al litoral o bé en medis aeris. Moltes espècies planctòniques, de desenvolupament ràpid en aigües eutròfiques (per exemple clorel·la) ultra ésser bones indicadores de la pol·lució, han estat molt emprades, per llur facilitat de cultiu, en experiments de fisiologia, com a productores d'aliments.
  • ca  clorofícies, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Alga de la classe de les clorofícies.
  • ca  clorofil·la, n f
  • es  clorofila, n m
  • fr  chlorophylle, n f
  • en  chlorophyl, n
  • en  chlorophyll, n

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definición
Pigment verd que presenten les plantes i els procarionts fotosintetitzadors, d'estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central.

Nota

  • Les principals clorofil·les són les a i b, que es troben a les plantes superiors i en algues verdes. Per a la clorofil·la a, el radical R és -CH3; per a la clorofil·la b, és -CHO. La clorofil·la c es troba fonamentalment en feòfits, diatomees i dinoflagel·lats, la clorofil·la d, en els rodòfits, i les bacterioclorofil·les en els bacteris. Les diferències entre aquestes diferents clorofil·les són relativament petites però cadascuna d'elles té una funció específica en la fotosíntesi. En les plantes superiors les clorofil·les es troben als cloroplasts mentre que en els bacteris es poden trobar en estructures complexes de la membrana o bé en vesícules especials. Les preparacions de derivats hidrosolubles de clorofil·la són utilitzades en el tractament de diferents lesions de la pell. Per via oral, algunes d'aquestes preparacions tenen aplicació com a desodorants de lesions cròniques necròtiques o ulceratives o de les excrecions fecals o urinàries en casos d'anus contra natura, d'incontinència o de fístules estercoràries o urinàries.