Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  regió determinant de la complementarietat, n f
  • ca  CDR, n f sigla
  • es  región determinante de complementariedad, n f
  • es  CDR, n f sigla
  • fr  région determinante de la complémentarité, n f
  • fr  CDR, n f sigla
  • en  complementarity-determining region, n
  • en  CDR, n sigla

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Segment més variable d'una immunoglobulina o del TCR que reconeix l'antigen, determina l'especificitat del reconeixement antigènic i és responsable de la gran diversitat de receptors existents en un individu.

Nota

  • En una mateixa cadena hi ha més d'una regió determinant de la complementarietat, i es localitzen a la zona superficial de la molècula.

    La sigla CDR prové de l'anglès complementarity-determining region.
  • ca  concentració efectiva 50, n f
  • ca  CE50, n f sigla
  • es  concentración efectiva 50, n f
  • es  concentración efectiva mediana, n f
  • es  CE50, n f sigla
  • fr  concentration efficace 50, n f
  • fr  concentration efficace médiane, n f
  • fr  CE50, n f sigla
  • en  effective concentration 50, n
  • en  median effective concentration, n
  • en  EC50, n sigla

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Estimació estadística de la concentració necessària d'una substància en un medi particular per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.
  • ca  antigen carcinoembrionari, n m
  • ca  CEA, n m sigla
  • es  antígeno carcinoembrionario, n m
  • es  CEA, n m sigla
  • fr  antigène carcinoembryonnaire, n m
  • fr  CEA, n m sigla
  • en  carcinoembryonic antigen, n
  • en  CEA, n sigla

.FITXA REVISADA, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definición
Antigen de caràcter glicoproteic present en els teixits gastrointestinals de l'embrió humà normal, que en adults es troba associat de forma específica amb adenocarcinomes d'origen endodèrmic.

Nota

  • L'antigen carcinoembrionari s'utilitza com a marcador tumoral en el seguiment del càncer de mama, concretament, el valor de la concentració plasmàtica en sang perifèrica.

    La sigla CEA prové de la denominació anglesa carcinoembryonic antigen.
  • ca  ceàsmic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria

Definición
Que presenta encara, després del naixement, fissures o esquerdes de l'etapa embrionària.

Nota

  • La denominació ceàsmic -a prové del grec keasma 'esquerda'.
  • ca  cebocèfal -a, adj

Anatomia

Definición
Dit de l'individu que pateix cebocefàlia.
  • ca  cebocefàlia, n f
  • es  cebocefalia
  • fr  cébocéphalie
  • en  cebocephaly

Anatomia

Definición
Malformació del cap i de la cara, que semblen les d'un simi, amb un nas petit i els ulls molt junts.

Nota

  • La denominació cebocefàlia està formada a partir del grec kebos 'simi' i kephalé 'cap'.
  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamil·la vera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  cebuda blanca, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • es  milenrama
  • fr  mille-feuille
  • en  milfoil
  • nc  Achillea millefollium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.
  • ca  cec, n m
  • ca  intestí cec, n m sin. compl.
  • es  ciego
  • fr  cæcum
  • en  cecum

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Primera porció de l'intestí gros situada per sota d'un pla transversal que passa per la llum de l'orifici ileocecal. Té una forma d'ampul·la o cul de sac, continua per dalt amb el còlon ascendent i presenta dos orificis, un corresponent a la desembocadura de la porció ileal de l'intestí prim, proveït de la vàlvula ileocecal, i un altre on s'obre l'apèndix vermiforme. Les tres cintes musculars que neixen de l'arrel de l'apèndix divideixen el cec en tres bosses o cel·les cecals. S'allotja en la fossa ilíaca dreta i està envoltat per peritoneu visceral en tot el seu contorn, per la qual cosa és una estructura mòbil, per bé que és fixat per dalt pel mesocòlon ascendent i per dintre per l'angle ileocecal. A vegades no presenta una disposició tan mòbil degut a la prolongació del mesocòlon ascendent en direcció caudal. Ocasionalment ocupa una posició més alta i s'allotja sota la cara inferior del fetge, mentre que altres vegades ocupa una posició més baixa o pelviana. Excepcionalment pot ocupar ectòpicament la regió retroumbilical, la fossa ilíaca esquerra o el fons de sac de Douglas.
  • ca  cec, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Diverticle en forma de sac tancat per un extrem, cul-de-sac.
  • ca  cec cega, adj
  • es  ciego
  • fr  aveugle
  • en  blind

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia

Definición
Privat del sentit de la vista, orb.