Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca carcinostàtic -a, adj

Oncologia i radioteràpia

Definición

Que detura el creixement d'un càncer.

ca card beneït, n m
ca card sant, n m sin. compl.
ca cardot sant, n m sin. compl.
nc Cnicus benedictus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d'alçària, que viu en marges sembrats i terres incultes des de les comarques prepirinenques fins a les centrals i del sud de Catalunya. Tota la planta, preparada en maceració, ha estat emprada per estimular la gana, i en infusió, contra les indigestions.

ca panical, n m
ca carcamical, n m sin. compl.
ca carcanical, n m sin. compl.
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card corredor, n m sin. compl.
ca card grigoler, n m sin. compl.
ca card panical, n m sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca espinacal, n m sin. compl.
ca espinacard, n m sin. compl.
ca herba capitana, n f sin. compl.
ca herba de la parrella, n f sin. compl.
nc Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.

ca herbacol, n f
ca card bord, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card formatger, n m sin. compl.
ca carxofera borda, n f sin. compl.
ca carxofera d'espina, n f sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba colera, n f sin. compl.
ca herba de card, n f sin. compl.
ca herba pesonera, n f sin. compl.
ca pesó, n m sin. compl.
ca pesonera, n f sin. compl.
nc Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

ca herbacol, n f
ca card bord, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card formatger, n m sin. compl.
ca carxofera borda, n f sin. compl.
ca carxofera d'espina, n f sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba colera, n f sin. compl.
ca herba de card, n f sin. compl.
ca herba pesonera, n f sin. compl.
ca pesó, n m sin. compl.
ca pesonera, n f sin. compl.
nc Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.

ca panical, n m
ca carcamical, n m sin. compl.
ca carcanical, n m sin. compl.
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card corredor, n m sin. compl.
ca card grigoler, n m sin. compl.
ca card panical, n m sin. compl.
ca centcaps, n m sin. compl.
ca espinacal, n m sin. compl.
ca espinacard, n m sin. compl.
ca herba capitana, n f sin. compl.
ca herba de la parrella, n f sin. compl.
nc Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.

ca herbacol, n f
ca card bord, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card formatger, n m sin. compl.
ca carxofera borda, n f sin. compl.
ca carxofera d'espina, n f sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba colera, n f sin. compl.
ca herba de card, n f sin. compl.
ca herba pesonera, n f sin. compl.
ca pesó, n m sin. compl.
ca pesonera, n f sin. compl.
nc Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición