Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Nom donat a altres plantes semblants, també medicinals.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  borratja de roca, n f sin. compl.
  • ca  fetge de roca, n m sin. compl.
  • ca  herba de la tos, n f sin. compl.
  • ca  herba morenera, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • nc  Ramonda myconi

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.
  • ca  embriaguesa, n f
  • ca  borratxera, n f sin. compl.
  • es  ebriedad
  • es  embriaguez
  • fr  ébriété
  • fr  ivresse
  • en  inebriety

Salut mental

Definición
Estat del qui està embriac.
  • ca  borrèlia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere borrèlia.

Nota

  • La denominació borrèlia prové del nom d'Amédée Borrel, bacteriòleg.
  • ca  borrèlia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Borrelia sp) de la família de les espiroquetàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives de forma helicoidal, que mesuren 0,2-0,5 µ d'amplada i 3-20 µ de llargada. Tenen de 15 a 20 flagels periplàsmics (endoflagels). Les espècies que s'han pogut cultivar in vitro són microaeròfiles. Són patògens de l'espècie humana, d'altres mamífers i d'ocells, mitjançant la participació d'un artròpode. Les infeccions en l'espècie humana causen una malaltia septicèmica greu, de la qual es distingeixen tres varietats: les febres recurrents transmeses pel poll del cos (Pediculus humanus), les febres recurrents transmeses per paparres del gènere Ornithodoros, i la malaltia de Lyme, transmesa per paparres del gènere Ixodes. La classificació en espècies s'ha fet a partir dels artròpodes vectors. L'espècie tipus és B. anserina, causant de l'espiroquetosi de l'aviram; el seu vector és una paparra. B. burgdorferi és la borrèlia més llarga i estreta, i és l'agent causant de la malaltia de Lyme, que pren el nom de la ciutat de l'estat nord-americà de Connecticut, on va ésser descrita per primera vegada el 1975. Fins al 1982 no va esbrinar-se que es tractava d'una infecció causada per una espiroqueta desconeguda anteriorment. A les regions oriental i central dels Estats Units el seu vector és la paparra Ixodes dammini, però ha estat descrita en altres indrets i els vectors són espècies diferents d'Ixodes. Pot infectar també gossos, vaques, cavalls i altres animals. Des del 1997 es coneix la seqüència de bases completa del seu DNA (cromosoma i 17 plasmidis). Té aproximadament 1,45 milions de parells de bases i uns 853 gens. B. caucasica causa la febre recurrent del Caucas i el seu vector és la paparra Ornithodoros verrucosus. B. duttonii causa la febre recurrent de l'Àfrica Oriental, endèmica també als països del centre i del sud d'Àfrica. El seu vector és la paparra O. moubata. B. hermsii causa la febre recurrent a l'oest dels Estats Units i el Canadà i el seu vector és la paparra O. hermsi. B. hispanica causa la febre recurrent a la Península Ibèrica i al nord i nord-est d'Àfrica; el seu vector és la paparra O. erraticus. B. parkeri causa la febre recurrent també a l'oest dels Estats Units i el seu vector és la paparra O. parkeri. B. persica causa la febre recurrent a l'Orient Mitjà i l'Àsia central i el seu vector és la paparra O. tholozani. B. recurrentis causa la febre recurrent epidèmica per tot el món i el seu vector és el poll Pediculus humanus. B. theileri causa espiroquetosi en el bestiar a Sud-àfrica, Austràlia, Amèrica del Nord i Europa; el seu vector és una paparra del gènere Rhipicephalus. B. venezuelensis causa la febre recurrent a l'Amèrica central i les regions septentrionals de l'Amèrica del Sud; el seu vector és O. rudis. B. vincentii és l'antic nom de Treponema vincentii.

Nota

  • La denominació borrèlia prové del nom d'Amédée Borrel, bacteriòleg.
  • ca  borreliosi, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Infecció produïda per borrèlies. Comprèn les febres recurrents i la malaltia de Lyme.
  • ca  malaltia de Lyme, n f
  • ca  borreliosi de Lyme, n f sin. compl.
  • ca  borreliosi per Ixodes, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Lyme, n f
  • fr  borréliose de Lyme, n f
  • fr  maladie de Lyme, n f
  • en  Lyme disease, n

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definición
Malaltia infecciosa produïda per la picada de diferents espècies de paparres del gènere Ixodes (I. ricinus, I. scapularis, I. pacificus, I. persulcatus, I. dammini), les quals parasiten diversos mamífers i ocells i transmeten espiroquetes del gènere borrèlia, principalment B. burgdorferi, però també B. garinii i B. afzelii. Entre 3 i 30 dies després de la picada de la paparra es desenvolupa el primer estadi de la malaltia caracteritzat per l'aparició d'un eritema migrans en el 60-80% dels casos, acompanyat habitualment d'astènia, febre, mal de cap, miàlgies, astràlgies, paretèsies i rigidesa de nuca moderada. En lloc de l'eritema migrans pot aparèixer una limfoadenosi benigna del cutis. En un segon estadi de la malaltia, després d'uns dies o d'uns mesos de l'aparició de l'eritema migrans, la infecció es dissemina i es presenten complicacions neurològiques (neuropatia cranial, especialment paràlisi facial, meningitis limfocítica, encefalitis, corea, atàxia cerebel·losa, neuritis, mielitis i poliradiculitis), complicacions cardíaques (carditis amb blocatge auriculoventricular transitori, cardiomiopatia dilatada), artritis, miositis, osteomielitis, panniculitis, alteracions hepàtiques i afectació ocular (iritis, panoftalmitis). L'artritis es presenta, en el 60% dels casos no tractats, al cap d'unes setmanes o anys després de l'inici de la malaltia, i es caracteritza típicament per una monoartritis aguda amb embassament sinovial important, localitzada sovint al genoll, que dura unes setmanes o uns mesos i té tendència a recidivar. En el 10% dels malalts amb afectació articular, el caràcter típic intermitent de l'artritis es transforma en crònic i pot ésser monoarticular, oligoarticular o poliarticular, fenomen anomenat tercer estadi de la malaltia, en el qual pot aparèixer una acrodermatitis crònica atròfica i, habitualment, una afectació neurològica crònica (encefalomielitis progressiva per borrèlies) amb paraparèsia espàstica, signes cerebel·losos i deterioració psíquica. El nom prové de la regió de Lyme (Connecticut, Estats Units d'Amèrica), on hom observà una artritis epidèmica en infants.
  • ca  malaltia de Lyme, n f
  • ca  borreliosi de Lyme, n f sin. compl.
  • ca  borreliosi per Ixodes, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Lyme, n f
  • fr  borréliose de Lyme, n f
  • fr  maladie de Lyme, n f
  • en  Lyme disease, n

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definición
Malaltia infecciosa produïda per la picada de diferents espècies de paparres del gènere Ixodes (I. ricinus, I. scapularis, I. pacificus, I. persulcatus, I. dammini), les quals parasiten diversos mamífers i ocells i transmeten espiroquetes del gènere borrèlia, principalment B. burgdorferi, però també B. garinii i B. afzelii. Entre 3 i 30 dies després de la picada de la paparra es desenvolupa el primer estadi de la malaltia caracteritzat per l'aparició d'un eritema migrans en el 60-80% dels casos, acompanyat habitualment d'astènia, febre, mal de cap, miàlgies, astràlgies, paretèsies i rigidesa de nuca moderada. En lloc de l'eritema migrans pot aparèixer una limfoadenosi benigna del cutis. En un segon estadi de la malaltia, després d'uns dies o d'uns mesos de l'aparició de l'eritema migrans, la infecció es dissemina i es presenten complicacions neurològiques (neuropatia cranial, especialment paràlisi facial, meningitis limfocítica, encefalitis, corea, atàxia cerebel·losa, neuritis, mielitis i poliradiculitis), complicacions cardíaques (carditis amb blocatge auriculoventricular transitori, cardiomiopatia dilatada), artritis, miositis, osteomielitis, panniculitis, alteracions hepàtiques i afectació ocular (iritis, panoftalmitis). L'artritis es presenta, en el 60% dels casos no tractats, al cap d'unes setmanes o anys després de l'inici de la malaltia, i es caracteritza típicament per una monoartritis aguda amb embassament sinovial important, localitzada sovint al genoll, que dura unes setmanes o uns mesos i té tendència a recidivar. En el 10% dels malalts amb afectació articular, el caràcter típic intermitent de l'artritis es transforma en crònic i pot ésser monoarticular, oligoarticular o poliarticular, fenomen anomenat tercer estadi de la malaltia, en el qual pot aparèixer una acrodermatitis crònica atròfica i, habitualment, una afectació neurològica crònica (encefalomielitis progressiva per borrèlies) amb paraparèsia espàstica, signes cerebel·losos i deterioració psíquica. El nom prové de la regió de Lyme (Connecticut, Estats Units d'Amèrica), on hom observà una artritis epidèmica en infants.
  • ca  bortezomib, n m
  • es  bortezomib
  • fr  bortézomib
  • en  bortezomib
  • CAS  179324-69-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antineoplàstic